la crònica

El vals de fi de festa

És sabut que les festes majors s'acabaven de matinada a l'envelat, ballant de manera gairebé rabiosa un vals jota. Els trompetes s'hi lluïen i els balladors exhibien les seves facultats. Algunes parelles de casats veterans sortien a fer una demostració. Era l'últim espeternec de la festa major i tothom sabia que l'endemà retornava el dia a dia, la monotonia i el treball de sempre de cadascú. La normalitat s'imposava i no passava res.

En plena i punyent crisi, una mena de ben entesa festa major ha oxigenat –de mig juny a mig setembre– els milers de negocis turístics i els que hi tenen relació. Una treva de tres mesos que és a les acaballes. L'orquestra és a punt d'interpretar el vals jota final. Els trompetes resten davant del micròfon amb l'instrument a la mà (la trompeta, s'entén), i el director es disposa a donar l'entrada de l'estrena del vals jota dedicat a la crisi, titulat Més boja que un llum, dels mestres Montilla i Castells, que clourà la treva.

Hi ha hagut un parèntesi en l'augment de l'atur, que –a partir de mig setembre– reprendrà amb ímpetu la seva pandèmia. El govern ha dotat una xifra d'ajuda que en vista del problema és insignificant. D'altra banda, pel que fa a l'abonament de les assignacions a l'atur, ha començat a retardar-se i ha manifestat que els ingressos de la Seguretat Social han baixat ostensiblement. La Salgado reclama un extorn de 6.000 milions a les autonomies; Blanco anuncia un més que és probable un augment dels impostos i el Constitucional fa dies que esmola la destral per decapitar-nos. Vist així, a l'engròs, és una fallida anunciada. El govern s'haurà d'endeutar en el mercat de diner. Perquè qui és que subscriu deute de l'Estat?

La borsa puja, però puja poc, i la banca i les caixes han pres precaucions (això s'ha vist en les juntes anuals) i han dotat de xifres importants la morositat. El 2008 es van superar els 25.100 milions d'euros i el 30 de juny d'aquest any se n'havien superat els 11.600. Pel que fa a l'empresa privada, qualsevol previsió farà curt. S'ha dit que França i Alemanya havien parat el seu descens i que podria ser l'inici de la recuperació. El nostre embogiment econòmic –superior a la resta d'Europa– pagarà penyora i està cantat que serem els últims a recuperar-nos. Cal no oblidar l'augment de la delinqüència, que hi afegirà un toc dramàtic. Podrem presumir d'estar al nivell europeu. La meva mare, l'any 1934, en apujar-se 5 cèntims de pesseta el pa de quilo va dir: «Estem ben posats! On anirem a parar!»

El vals jota de final d'estiu serà dramàtic. No ens calen els bíblics Ezequiel i Jeremies per vaticinar que continuarem ballant-la sense orquestra, setmanes i mesos. L'hivern posarà a prova tots els sectors i enyorarem la festa major. Amb tot, a l'aeroport, l'allau de viatgers gironins amb destí al món sencer impressiona! Ara es viatja barat, però: tot i així, d'on surten els euros? No serà que allò de «Girona, rai!» potser és veritat?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.