L'home polític i escriptor nord-català Arthur Conte ha mort a Paris ahir dia de Sant Esteve als 93 anys. Fill de Salses, va fer els estudis al col.legi de perpinyà i va passar la llicenciatura de lletres l'any 1940. Va travessar sense gaire problemes el principi dels anys de la guerra i va marxar a Alemanya dos anys al STO (Serveil del Treball Obligatori) de 1943 a l'abril 1945. Després de l'Alliberament, va arrancar de ben jove, després d'uns episodis periodístics, una fulgurant vida política local com a batlle de Salses als 27 anys, conseller general als 31 anys i finalment diputat, primer de 1951 a 1962 sota l'etiqueta socialista (SFIO) i de 1968 a 1973 sota l'etiqueta UDR (dreta, partit de De Gaulle esdevingut RPR). Anomenat per Giscard d'Estaing, va ser també un breu president de l'organisme estatal de la ràdio i televisió, l'ORTF, anomenat al juliol 1972 i destituït a l'octubre 1973 .

Escriptor prolífic, especialista dels temes polítics i de divulgació històrica, deixa nombroses obres, la més important sens dubte essent Yalta ou le partage du monde basat sobre l'encontre decisiu entre Staline, Roosevelt i Churchill al final la Segona Guerra mundial. Arthur Conte va fracassar dues vegades per entrar a l'Académie française. Era el pare de l'escriptora Dominique Bona,i de Pierre Conte, exdirector del Figaro i també l'oncle de Marie-Claude Conte-Grégoire, exbatllessa de Salses.

Es dona la circumstància que l'editorial Balzac Éditeur ha publica fa pocs dies la reedició d'una de les seves obres, La légende de Pau Casals, un llibre de converses entre Arthur Conte i el mestre durant seva estada a Prada.