Societat

LA CRÒNICA

DE barcelona

Invents i balls de Barcelona

Hi ha dues propostes de no ficció per aquest Sant Jordi del 2012 que no poden passar desapercebudes. Es tracta de Coses de la vida moderna (58 invents que han transformat Barcelona), de Ròmul Brotons (Editorial Albertí) i Barcelona balla, de Ferran Aisa (Editorial Base).

A part del valor concret que puguin tenir, que el tenen, demostren que, per més que sembli estrany, Barcelona encara està mancada d'estudis divulgatius que acostin la seva història al ciutadà. Aquests dos llibres ho fan des de perspectives molt diferents. El primer s'inscriu dintre de la tradició anglosaxona de llibres de miscel·lània (la qual és una llàstima que no acabi d'arrelar a casa nostra). Llibres molt específics que parlen de curiositats o, simplement, apleguen dades de la més diversa factura de manera amena i gràfica. En aquest cas, el recull d'aquests cinquanta-vuit invents que han transformat Barcelona és molt interessant. Un cop tens el llibre a les mans, t'adones que la gran majoria d'invents destacats han canviat la nostra ciutat, però també qualsevol altra del món: el taxi, l'autobús, l'ascensor, la moto, el metro, el tramvia, i fins i tot el cotxet infantil i els restaurants d'autoservei. Així fins a cinquanta-vuit. La gràcia de l'autor, lògicament, consisteix a tenir bones mans pel que fa a la tria, que les té, i situar en les coordenades barcelonines el quan, el com i el quant de la qüestió. Això ens ofereix sorpreses i ens dóna dades interessants. Com per exemple que, posats a tenir metro, quan es va obrir la Via Laietana definitivament a partir dels anys 1908 i 1909, ja es va fer construint túnels per sota, en previsió que, algun dia, hi passaria aquest mitjà de transport. Llibre curiós i interessant, doncs. I que omple un buit inexcusablement existent.

Molt més evocatiu i sentimental –la qual cosa no el fa exempt d'interès ni seriositat– és el llibre de Ferran Aisa sobre el ball a la nostra ciutat. També en fa un recorregut personal, però el més interessant és que plasma en paraules i imatges un fet que tots intuíem, és a dir, que si la història personal es pot resseguir a base de cançons, la història d'una ciutat també es pot gairebé datar segons els seus locals, o llocs, de ball. Ballar, segons com, sempre ha estat un entreteniment relativament barat. D'aquí que la història de què parlem sigui la de tots, rics i pobres, en salons, cafès, sales, però també envelats i locals a l'aire lliure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.