Societat

opinió

Els bous també són part de la cultura catalana

“Segons l'Institut d'Estudis Catalans, la cultura són aquell conjunt dels símbols, valors, normes, models d'organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d'una societat o d'un poble”.

Durant molts anys i encara avui en dia, s'està lluitant per recuperar aquestes tradicions (algunes de les quals i per desgràcia ens van ser prohibides durant molts anys), tothom se n'enorgulleix, escrivim llibres i en parlem amb la boca plena de la recuperació dels balls de bastons, dels balls de gitanes, del balls parlats, etcètera. Ara bé, aquesta definició de cultura canvia radicalment quan la focalitzem a les Terres de l'Ebre. Ho podríem definir com aquell conjunt de símbols... que són prohibits a una societat, a un poble. Sí, al poble de les Terres de l'Ebre! Què passa? Que els bous i les jotes no formen part de la riquesa cultural catalana? Que som menys catalans perquè no fem castells i no ballem sardanes? On comencen i acaben els nostres drets per la recuperació i la preservació de la nostra cultura?

Els polítics pensen que el millor per a la recuperació i preservació d'una part de la cultura de les Terres de l'Ebre és crear una llei; així que, per “salvar” la tradició dels espectacles taurins, se'n crearà una que ens beneficiarà a tots i que farà que no tinguem problemes per reivindicar el que és nostre. És una il·lusió òptica? Tots els colors s'estan unint per “defensar” els bous a les Terres de l'Ebre? Des de la Generalitat tenen en compte la nostra cultura? A partir d'ara ja ens inclouran en els anuncis de la cultura catalana? Doncs, no! Tot continua igual i la cultura catalana “només” són castellers, sardanes, balls de bastons... Doncs, no! Els bous i les jotes també són part de la cultura catalana!

S'aprova la llei i es regularitzen els espectacles taurins: objectiu complert! Amb aquest simple fet i molt bones paraules, s'aconsegueix acontentar i tranquil·litzar molta gent. Però ara ve el que ens importa a tots els aficionats taurins: quan arribi el moment, es complirà el que s'ha dit?

La primera prova de foc és a Camarles, on es demana fer bous a principis de desembre, uns dies després de les eleccions. Els aficionats estem tranquils, les coses ara han canviat, tot és favorable per poder fer bous als pobles on n'hi ha tradició, però la sorpresa no tarda a arribar: denegació del permís! Com? Què ha passat? Que no havien aprovat una llei per assegurar/salvar la tradició dels bous? Que no deien que no tindríem problemes per fer-ne? Tots quedem sorpresos i indignats amb la decisió. S'al·lega que no n'hi ha tradició? Com que no n'hi ha tradició a Camarles? Què entenem per tradició? Més d'un s'hauria de repassar la definició del concepte, ja que no està molt clara. Amb veu baixa i per intentar buscar una resposta coherent als fets, es comenta que això és culpa dels resultats de les eleccions de fa uns dies a la Generalitat i que ho han pagat els bous, però tranquils: ara amb el nou delegat les coses seran diferents, ell també està del nostre costat.

Comença el 2011, arriba Sant Antoni i des de Paüls, poble amb tradició taurina, demanem fer bous el cap de setmana passat. Moltes reunions, molts papers, molts actes preparats, moltes hores dedicades, moltes il·lusions dipositades perquè tot vagi bé..., i per a què? Doncs pera què des de la Generalitat diguen que fa falta documentació i que per això es denega el permís per fer bous. Què fa falta? L'expedient presentat és incomplet? Si amb el cas de Camarles vam quedar sorpresos i indignats, aquest cop hem quedat SORPRESOS i INDIGNATS!, però en majúscules. Canvien els colors: groc, roig, verd, blau..., però la resposta segueix sent la mateixa: denegació!

Ara ens diuen que la solució és fer un nou calendari taurí. Serà aquesta la solució? Per què ens hem de creure que aquest cop serà la definitiva? Com a bons ciutadans que som, farem la vista grossa, intentarem oblidar el passat, pensarem que potser aquest cop sí i que al final tot s'arreglarà, però...

Des que vam poder llegir la llei (llei 34/2010, d'1 d'octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous), els de la Penya Taurina de Paüls hem estat un pèl reticents a creure tot el que se'ns va prometre. El perquè és molt fàcil d'entendre: una llei feta amb presses i amb molta gent per “acontentar” no pot ser una bona llei. I així ha estat: tenim una llei carregada d'obligacions i d'ambigüitats. Resultat: 2 de 2.

En l'actualitat i amb la forta recessió econòmica que estem patint, hi ha problemes més importants per regular que no pas aquests. Per tant, deixem d'aprovar lleis que no són més que cortines de fum (tema bous, tema tabac, etcètera), que només serveixen per desviar l'atenció de la ciutadania i distreure'ls amb temes populistes, molt fàcils per guanyar vots, però molt mediocres en una societat democràtica, i dediquem-nos a dirigir aquests afanys reguladors a solucionar aquesta crisi econòmica que ens està ofegant a tots!

La cultura no entén ni de lleis ni de polítics: és la història, el llegat generacional dels nostres avantpassats qui dicta el camí a seguir!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.