Demanen a Madrid que legalitze la caça en barraca
Els polítics de les Terres de l'Ebre, Aragó i el País Valencià fan un front comú per intentar regularitzar aquesta modalitat cinegètica
Aporten estudis que “demostren” que és un mètode selectiu i no massiu
Tret de sortida a la temporada de caça. Ahir els caçadors d'arreu del territori van treure la pols de les armes i el so de les escopetes es va tornar a apoderar del paisatge. A les Terres de l'Ebre, la temporada és marcada per les restriccions en la caça d'espècies aquàtiques al Delta esquerre i per la caça en barraca, que un any més continua prohibida. No obstant això, els aficionats d'aquesta modalitat cinegètica no desisteixen i encara confien que en un futur no gaire llunyà la caça del tord en barraca serà legalitzada. No estan sols en l'intent, ja que tenen el suport de pràcticament tots els grups amb representació parlamentària al País Valencià, Catalunya i Aragó. Aquests partits, convocats per l'Associació de Paranyers del País Valencià, Catalunya, Aragó i les Illes (Apaval), es van reunir fa dues setmanes a Morella, on van signar un document que es farà arribar al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, en què demanen al govern de l'Estat que inicie el procés per legalitzar la caça en barraca i que faça les gestions oportunes davant la Unió Europea perquè autoritze de manera excepcional i controlada aquesta pràctica cinegètica.
Per fer la petició es basen en diversos estudis que demostren que la caça en barraca és una modalitat cinegètica “selectiva” i “no massiva”, ja que pràcticament no es capturen ocells protegits i els que s'agafen es capturen vius i, per tant, es poden alliberar. N'hi ha diversos encarregats per Apaval i efectuats per l'institut francès IMPCF (Institut Mediterrani del Patrimoni Cinegètic i Faunístic), i d'altres elaborats pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya a instàncies del Departament de Medi Ambient. “Fins ara no hi havia prou elements científics per demostrar que la barraca era selectiva; ara sí que els tenim, per tant ens han de legalitzar”, manifestava el secretari d'Apaval, Miguel Ángel Bayarri. “Ens comprometem a continuar treballant per fer entendre que la caça en barraca és selectiva”, assenyalava la diputada ebrenca del PSC, Núria Ventura, que va assistir a la reunió de Morella. “No cal modificar cap llei”, hi afegia. “Si hi ha estudis que diuen que és un mètode selectiu no té sentit que continue estant prohibit”, va apuntar per la seua banda la també diputada d'ERC, Marta Cid. Altres representants polítics de les Terres de l'Ebre que hi van assistir van ser el senador de CiU Joan Maria Roig, el diputat del PP Joan Bertomeu i el director de Medi Ambient a l'Ebre, Víctor Gimeno (ICV).
D'origen hel·lènic
Altres arguments que esgrimeix Apaval –l'entitat té 4.400 afiliats al País Valencià, Catalunya, Aragó i les Illes– a l'hora de defensar la legalització de la barraca és que es tracta d'un mètode d'origen hel·lènic molt arrelat a les comarques del sud de Catalunya i del nord del País Valencià, en què l'arbre que es fa servir de barraca és considerat per la llei de patrimoni un bé immoble d'interès cultural. Per contra, les entitats ecologistes continuen defensant que aquesta modalitat cinegètica és massiva i no selectiva i consideren “parcials” els estudis aportats.
