“Sentim que som famílies de segona”

La Katy Pallàs, 56 anys, es va casar amb la Immaculada Lluesma, 52, el 2006, un any després que a Espanya s’aprovés el matrimoni homosexual. Ho van fer perquè volien tenir fills, però, sobretot, patien perquè el PP pogués tombar la llei. La Katy tenia més ganes de quedar-se embarassada. Però quan van iniciar el procés encara no es permetia a la dona no gestant donar els seus òvuls a la parella, una mesura que es va aprovar el 2008, quan ja havia nascut el Max, que ara té 14 anys. Van optar per l’adopció d’embrió.

En aquell moment les dones lesbianes no tenien accés a la sanitat pública. “Això encara passa a molts llocs d’Espanya”, explica la Katy. I a Catalunya, malgrat els molts avenços, només hi ha un centre, la clínica Puigvert, que ho fa i la llista d’espera és llarguíssima. Però per la Katy va tenir encara un entrebanc pitjor. És el que ella denomina “la presumpció d’heterosexualitat”. “Era molt pesat. A tot arreu em preguntaven pel pare. I jo repetia que tindrà dues mares”, relata la Katy, que recorda com es posava davant del mirall i es repetia a si mateixa: “El meu fill té dues mares i són lesbianes.”

Havia de fer aquest exercici per contrarestar la pressió social. Després han vingut altres batalles. Primer a l’escola. “No hi havia res.” A P3 va decidir escriure un conte que es va convertir en, Les contalles d’Alba, per descriure la diversitat familiars. A P5 va suportar que al seu fill se l’aïllés al pati pel fet d’haver dit que tenia dues mares. El va canviar d’escola, però ella es va fer activista. Ara presideix l’Associació de Famílies LGTBI i dona tallers sobre la realitat d’aquests col·lectius als mestres. “La por ha anat marxant, les coses han millorat”, assegura, però queda molt per fer per aconseguir la igualtat. “Encara hi ha petites discriminacions que ens fan sentir que som famílies de segona, que estem fora de la norma”, subratlla.