Societat

Mobilitat

Els vehicles del futur

Barcelona i Estocolm fan tàndem per avançar en la mobilitat sostenible

Estocolm posa en marxa la primera prova pilot d’autobusos sense conductor a Barkarby, un districte nou per descongestionar la capital

L’AMB i la capital sueca comparteixen projectes de distribució urbana de mercaderies, la bici elèctrica compartida i xarxes d’autobús elèctric

Barcelona estudia com pot utilitzar la xarxa del metro per alimentar en superfície els busos elèctrics

Barcelona i Estocolm treballen des de l’any passat en projectes de mobilitat sostenible que permetin rebaixar les emissions de CO2 a l’atmosfera i descongestionar les dues capitals del trànsit de vehicles privats. Les dues ciutats col·laboren amb l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) per tal d’impulsar solucions en mobilitat urbana gràcies a la connexió entre empreses, universitats, centres de recerca i institucions que permetin posar a prova aquestes noves tecnologies. L’acceleració dels canvis que comporta tot el camp de la intel·ligència artificial a l’hora de dissenyar serveis de mobilitat per a la ciutadania obre un ventall de possibilitats que a l’àrea metropolitana ja s’ha traduït en els nous busos a demanda. Des del gener passat, es pot demanar que s’aturi un bus als barris de Montbau i la Vall d’Hebron de Barcelona reservant el servei des d’una aplicació de mòbil, El Meu Bus. A Estocolm també s’ha creat el servei de bus a demanda, però la intel·ligència artificial hi ha afegit un nou gir i al districte de Barkarby han arribat els busos sense conductor.

Als afores d’Estocolm, a finals del 2016 es van començar a urbanitzar uns terrenys que abans estaven ocupats per un aeroport de pràctiques, amb l’objectiu de descongestionar la capital, oferir habitatge més assequible i un estil de vida més sostenible amb el medi ambient. Es va construir a demanda i va ser concebuda com una smart city focus de la sostenibilitat sueca. El 2018 es va fer la primera prova pilot de bus autònom en un entorn real. La petició del servei es fa a través de l’aplicació Travel in Barkarby i, un cop l’usuari hi introdueix el destí, l’aplicació mostrarà a quins llocs d’embarcament i desembarcament el bus pot recollir-lo. Hi ha unes 30 parades per baixar i pujar del bus. Avui dia, el servei, en fase de proves, encara es fa amb un conductor dins del vehicle per assegurar el bon funcionament del trajecte. El vehicle pot circular a una velocitat màxima de 20 km/ h, però actualment va més lent. La quantitat de sensors que envolten la carcassa del vehicle permet detectar qualsevol obstacle a una distància inferior a un metre, la qual cosa comporta la frenada en sec del bus, amb una capacitat de sis persones assegudes. L’empresa que s’encarrega del projecte és Nobina. Fins ara no s’ha registrat cap accident, però la comercialització del servei topa amb la legislació europea, que exigeix un conductor de seguretat. De moment, el projecte ja acumula quatre anys de proves, 120 quilòmetres fets, una mitjana de 50 usuaris al dia i 7.000 descàrregues de l’aplicació. El servei, de moment, consta de tres vehicles.

El director de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Joan Maria Bigas, considera que aquest tipus de projecte “són experiències pilot que marquen el futur, però encara molt embrionàries”. També són difícils d’implantar en una ciutat densa de vehicles, persones i mobiliari urbà com Barcelona i la seva àrea.

Un projecte més fàcil d’implantar, i que, de fet, ja s’està portant a terme, són els vehicles de distribució de mercaderies. A Estocolm es treballa amb el projecte Hallo. Consisteix en un petit camió elèctric amb contenidor nevera on s’emmagatzemen productes frescos i en fa el repartiment a la part alta de la ciutat per evitar tant els desplaçaments de camions al centre de la ciutat com els desplaçaments privats. Actualment estudien com poden ampliar la xarxa de repartiment a bars i restaurants. A Barcelona aquesta idea s’ha traduït en el projecte Logismile, i abans d’aquest estiu es farà una prova pilot a Esplugues de Llobregat d’un servei de lliurament autònom de mercaderies en vista de l’augment de la paqueteria a les grans ciutats. Serà el primer vehicle autònom català per a la distribució d’últim quilòmetre i el projecte també preveu la creació d’un centre de control que coordinarà de manera remota les operacions de la flota de robots. També s’ha posat en marxa el disseny de les bicicletes de càrrega.

Els responsables de fer avançar la mobilitat sostenible també han centrat els esforços a aconseguir que la xarxa de transport públic esdevingui un 10% elèctrica. Estocolm ja hi ha arribat i l’àrea de Barcelona està a punt de fer-ho amb l’adquisició de 160 autobusos via fons europeus Next Generation. Bigas explica que el repte ara és solucionar l’electrificació de les cotxeres, la sobrecàrrega de les xarxes antigues i dels busos i la redistribució de les càrregues. En aquest sentit, un dels projectes és utilitzar la xarxa del metro per alimentar els busos en superfície. “Hi destinem esforços perquè l’electrificació és el camí per obtenir emissions zero a l’atmosfera.”

La bicicleta elèctrica també és el vehicle estel·lar a Barcelona i Estocolm. Amb els fons europeus, l’AMB posarà a disposició dels ciutadans fins a 2.600 bicicletes elèctriques i 236 estacions d’aparcament als 15 municipis de l’àrea, i ara obre l’estudi i el debat –serà el dia 21 d’abril– per implantar també un servei públic de moto elèctrica pensat per a desplaçaments entre municipis i regular les llicències d’empreses privades a la metròpolis de Barcelona.

5
projectes
coordinats per l’institut europeu EIT Urban Mobility tenen la participació de l’AMB, amb proves pilot centrades en la distribució urbana de mercaderies i la mobilitat compartida elèctrica.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.