la contra
Que no se'n parli més
Els pro taurins de l'Ebre veuen amenaçada la tradició dels correbous si el Parlament aprova la ILP que prohibeix els toros a la plaça
Ni la proposició de llei del manual de bones pràctiques calma els ànims dels pro taurins de les Terres de l'Ebre. L'amenaça que s'aprovi la iniciativa legislativa popular (ILP) presentada pel col·lectiu antitaurí i que prohibiria a Catalunya les curses de braus a les places plana com un fantasma entre els defensors de les festes de bous a l'Ebre. En una taula rodona a Alcanar, organitzada per l'oficina parlamentària del Partit Popular de Tarragona, els defensors d'aquesta tradició van fer palesa una vegada més la seua inquietud, amb el discurs de sempre però amb un to un pèl més elevat, ja que el debat es comença a fer pesat i ja crispa els ànims i esgota la paciència. «Després dels bous a la plaça vindran els nostres correbous», asseverava Josep Beltran, regidor d'Alcanar. Una premissa repetida moltes vegades i a la qual s'afegien la resta de ponents, tot apel·lant a la llibertat.
Lluís Corrales, director de la plataforma Promoció i Difusió de la Festa, no va voler distingir entre unes festes taurines i unes altres, «perquè tot són manifestacions de la relació entre l'home i el toro», i va qualificar de principi ètic «repugnant», la igualació home-animal dels antitaurins. Per la seua banda, Marilén Barceló, escriptora, psicòloga i membre de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya, anava més enllà del dret a la llibertat i parlava dels valors dels quals s'impregna la festa dels toros: «És una festa que es pot defensar per si mateixa, ja que té uns valors com l'esforç, el respecte i la unió que la converteixen en una metàfora de la vida.»
No tan poètics i més pràctics van ser el ramader Pere Fumadó i el president de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre, Miquel Ferré. Fumadó va aprofitar per estirar les orelles a la classe política, especialment a aquells que parlen «sense coneixement de causa», i Ferré va recordar que els pro taurins «ens devem a més de cinc mil persones de les Terres de l'Ebre» i que la llibertat ha de ser per a tot. Perquè la iniciativa parlamentària que convertiria en llei el manual de bones pràctiques en els espectacles de correbous a l'Ebre tampoc convenç els pro taurins. Segons va explicar el ramader, la proposició de llei limita els pobles on es podrien celebrar aquests espectacles, ja que aquells que ja han perdut la tradició no la podrien recuperar, i també els dies que es podria dur a terme. «S'han de poder fer bous a tot arreu i quan vulgui l'alcalde del poble en qüestió», reclamava Fumadó. Uns «greuges comparatius» que fan estar en peu de guerra els defensors dels correbous.
Però, en el fons, el que volen els pro taurins, és que no se'n parli més, dels bous i tot plegat. El debat es fa etern, els arguments es repeteixen i la història acaba sempre de la mateixa manera; és a dir, no s'acaba mai. Ja ho va confessar Miquel Ferré, amb un deix de desesperació, durant la taula rodona: «Fa molt temps que estem lluitant perquè no s'hagi de parlar més dels bous.» Perquè, si s'apaga el debat, s'esfuma l'amenaça, i les festes, molt properes, es podran celebrar en pau. I qui dia passa any empeny.
En algun moment, però, la qüestió s'haurà de posar sobre la taula molt seriosament i, d'una manera o altra, estirant i arronsant i, sobretot, deixant de banda els oportunismes polítics, s'haurà de resoldre aquest no-viure dels pro taurins. I que no se'n parli més.