Societat

Esllavissada mortal

L’esfondrament de la paret d’una trinxera on es van fer obres de manteniment l’any passat causa una tragèdia ferroviària a Vacarisses

La víctima és un home de 36 anys de Castellbell i el Vilar

Ni unes obres per valor de 800.000 euros, ni el manteniment nocturn dels operaris d’Adif ni la inspecció ocular dels tècnics feta dilluns. Res va impedir que la paret d’una trinxera per on discorre la línia de tren entre Manresa i Terrassa s’esfondrés parcialment ahir al matí a Vacarisses i provoqués el descarrilament d’un tren de rodalies amb 133 passatgers, un dels quals va resultar mort. Per causes que encara s’estan investigant, però que es vinculen a les pluges dels últims dies, la malla metàl·lica que subjectava el terreny no va poder contenir els 450 metres cúbics de terra i pedres que es van despendre del mur i van caure sobre els rails. La víctima mortal tenia 36 anys i era veí de Castellbell i el Vilar.

El sinistre es va produir a un quart de set del matí al punt quilomètric 321,100, i el tren implicat és el que fa el primer recorregut del dia entre les estacions de Manresa i Sant Vicenç de Calders. Es tracta d’un comboi que surt a les 5.59 del matí de la capital del Bages i que, com que és el que obre la línia, el maquinista té la missió de supervisar que no hi hagi cap novetat o cap incidència. A les línies de l’alta velocitat, aquesta funció d’obrir la via la fa una màquina especial que rep el nom tècnic d’“exploradora”, però a la xarxa de rodalies són els primers trens els que fan aquesta missió.

L’esllavissada ocupava tota la via en sentit Manresa i part dels rails en sentit sud per on circulava el tren que es dirigia cap a Sant Vicenç. El maquinista va tenir poc marge de reacció, perquè l’obstacle era al final d’un tram on la via fa un arc, amb un radi obert però suficient per dificultar la visió. El fet que encara fos negra nit va entorpir la capacitat de visió del maquinista i el tren va acabar passant per damunt les pedres, fet que va ocasionar que els primers quatre vagons dels sis que tenia el comboi descarrilessin. El fet que el tren baixés de Manresa va fer que la col·lisió amb les pedres fos lateral, ja que, si el comboi hagués anat en direcció al Bages, la topada hauria estat frontal i les conseqüències per al passatge haurien pogut ser encara molt pitjors. A la persona morta, el cos de la qual es va trobar fora dels vagons, s’hi van haver d’afegir cinc persones ferides de gravetat i 44 de lleus, mentre que la resta del passatge, 83 viatgers, no van patir cap lesió. Un dels ferits és el maquinista, la versió del qual serà determinant per establir la pel·lícula dels fets.

En l’esclariment de les causes del sinistre, també serà important el testimoni dels passatgers, com el de Gabriel de Toro, recollit per l’agència Efe, segons el qual el maquinista va intentar evitar la col·lisió amb una frenada, però va ser impossible. “Era com si ens matéssim”, va relatar De Toro.

Les obres de millora que va executar l’empresa Adif el 2017 al tram de la via entre Terrassa i Manresa van ser dos contractes per valor de 800.000 euros cadascun, amb l’objectiu de “consolidar trinxeres”, segons van detallar ahir fonts d’Adif. Un dels trams on es va treballar va ser precisament el del lloc de l’accident d’ahir, on es van fer tasques de desbrossament i consolidació del mur i la malla protectora, així com de canalització de les aigües.

Les obres estaven més que justificades, ja que al tram on ahir es va accidentar el tren hi havia el precedent recent de dos descarrilaments més: el primer, el 2009, sense que es produís cap ferit, i el segon, el març del 2011, quan una roca al mig de la via va causar un sinistre que es va saldar amb onze persones ferides.

Aquests treballs de millora a les trinxeres, més d’altres, van permetre que s’eliminessin limitacions temporals de velocitat que afectaven el trànsit dels trens en aquesta via. Adif no només esgrimia ahir haver executat aquestes obres, sinó que també va explicar que el mateix dilluns el tram afectat ahir va ser sotmès a una revisió sense que s’hi detectés “cap risc d’esllavissada”.

Al lloc del sinistre, s’hi va desplaçar el president de la Generalitat, Quim Torra, i els consellers Damià Calvet i Miquel Buch, que van ser informats de les tasques de rescat. El president de la companyia, Renfe, Isaías Táboas, i la presidenta d’Adif, Isabel Pardo, també hi van ser presents. S’han obert diverses investigacions sobre la causa dels fets, però la més rellevant serà la que dirigirà un jutjat d’instrucció de Terrassa que ja ha obert diligències.

Pel que fa al restabliment normal del servei, fins que la via no quedi neta de pedres, el trajecte Manresa-Terrassa es farà amb autobusos.

LA XIFRA

133
persones
viatjaven en el comboi accidentat, amb el resultat d’un mort, 5 ferits greus i 44 de lleus.

Unes imatges premonitòries

Una cortina d’aigua que queia a raig, impenitent, i que desbordava les canalitzacions i provocava algun bassal damunt les vies. Aquestes són les que apareixen en un vídeo captat fa uns dies per un maquinista de la línia Terrassa-Manresa al mateix punt on ahir es va produir l’esllavissada de pedres i sorra. La imatge sembla més aviat la d’una atracció d’aigua d’un parc d’aventures, per generar cangueli, que no pas la d’una via de ferrocarrils per on cada dia circulen trens carregats de passatgers, amb el risc consegüent que suposa per a ells, com es va comprovar ahir. En les imatges s’aprecia perfectament la gran quantitat d’aigua que cau amb violència arran del mur que es va esllavissar, una aigua de color terrós que arrossega sediments. El maquinista va poder enregistrar les imatges perquè, en arribar a aquest punt, va haver d’aturar el tren, precisament per la gran quantitat d’aigua que queia damunt les vies i que dificultava la marxa. El vídeo és la mostra més evident de fins a quin punt la gran quantitat de pluja que va caure en aquest indret hauria pogut provocar el desgast del mur de contenció que ahir va cedir i, si més no, pot constituir l’evidència del risc que hi podia passar alguna cosa greu, com així va ser.

El sinistre d’ahir és, a parer del sindicat CCOO, la mostra més evident que la xarxa de rodalies no és una prioritat de l’Estat. En declaracions a aquest diari, el portaveu sindical, Cristóbal Celo, va lamentar que el 80% de la inversió ferroviària vagi a l’alta velocitat, i només el 20% es destini a rodalies. Segons Celo, l’esfondrament d’ahir a la línia R4 pot passar a les trinxeres que hi ha a l’R3 i a l’R1. El mateix ministre de Foment, José Luis Ábalos, va donar per bona la versió dels sindicats i va reconèixer ahir al Senat, en resposta a una pregunta d’ERC, que rodalies ha estat marginada en el capítol inversor en detriment de l’alta velocitat.

Quant a la necessitat d’establir mecanismes d’alerta per prevenir accidents com el d’ahir, en va parlar també el president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Ramon Pérez, que va proposar que es posi en marxa algun pla similar al que ja funciona en casos de nevades fortes i risc d’inundacions. “Tenim el Neucat, l’Inuncat... Potser hauríem de pensar, parlant d’esllavissades, en el Lliscat, perquè, si sabem que en episodis de pluja forta es desencadenen aquests processos, hem de tenir aquests protocols que, en funció d’uns llindars de pluja, ens facin extremar les precaucions”, va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia