Societat

Paisatge únic, viatge sense pressa

El Tren dels Llacs, que uneix Lleida amb la Pobla de Segur, ens convida a gaudir d’una terra oberta i acollidora

En teoria és un viatge en tren entre Lleida i la Pobla de Segur, però en realitat és una reivindicació amagada que uneix la plana amb la muntanya recordant que massa sovint aquestes realitats es presenten com dos mons antagònics, però són complementaris. Des del 14 d’abril, quan va sortir el primer comboi, cada dissabte de maig, tres de juny, dos de juliol, dos d’agost, tots els de setembre i octubre i un de novembre, un tren històric de 1969 impulsat per dues locomotores dièsel 10800 (“ye-ye”), amb sis cotxes de viatgers sèrie 6000 (un dels quals amb cafeteria) i un cotxe furgó postal de suport, ressegueix l’antiga línia que havia d’unir la capital del Segrià amb Sent Gironç (Occitània). Però dificultats de tota mena la van aturar a la Pobla de Segur. El 2005 la línia va passar a ser propietat de la Generalitat, que la va restaurar i més tard, fruit d’una iniciativa conjunta de FGC i la Diputació de Lleida, amb la col·laboració del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat i els ajuntaments dels municipis pels quals passa, va néixer la línia turística el Tren dels Llacs.

El trajecte, absolutament recomanable, s’inicia a la dreta del Segre, des de Lleida fins a Balaguer. Hi ha una via única que travessa la plana fins a arribar als primers contraforts muntanyencs de Sant Llorenç de Montgai i Camarasa, on s’endinsa a la conca del Noguera Pallaresa bordejant el riu i travessant les serres del Mont-roig i el Montsec, en un viatge de dues hores amb 41 túnels i 31 ponts que ens ajuda a descobrir un paisatge únic de congostos i embassaments encaixonats (Sant Llorenç, Camarasa, Cellers i Sant Antoni) entre parets de pedra vertical i boscos plens de vida que ens remeten a aquell moment en què la pressa no era una prioritat i anar en tren, un petit plaer per als sentits. Convertit en un referent que ajuda a la dinamització econòmica del territori, el trajecte del Tren dels Llacs s’acaba a la Pobla, allà ens espera el Museu dels Raiers, la Torre Mauri, un romànic oblidat –com ara el de les restes de Sant Miquel del Pui i de Sant Cristòfol de Puimanyons– i la cuina pallaresa, a mi m’agrada el freginat.

Els nous combois

La filosofia del viatge és clara: “seu, observa i admira”. Una proposta del tot encertada per fer un recorregut que transcorre entre terra i aigua, travessa tres comarques –el Segrià, la Noguera i el Pallars Jussà– i fa aturades facultatives a Cellers i a Tremp, on s’ofereixen activitats lúdiques. A més, la incorporació dels nous combois panoràmics i climatitzats ha permès ampliar la temporada als mesos de màxima calor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.