Societat

gastronomia

La cervesa artesana, a Montjuïc

Obre fins diumenge el Barcelona Beer Festival, on es poden provar fins a 400 cerveses artesanes

De catalanes n’hi ha quasi 150

La cervesa vol entrar als restaurants i maridar amb la gastronomia

Aquest matí s’ha inaugurat la dotzena edició del festival de la cervesa, el Barcelona Beer Festival, la gran festa anual de la cervesa artesana del Sud d’Europa que durarà tres dies i que es fa a la Fira de Barcelona a Montjuïc.

Els qui vagin al festival de la cervesa artesana n’hi trobaran 400 de diferents de tot del món, especialment d’Europa, tot i que també n’hi ha del Canadà, el Brasil, Estats Units o Xile. La meitat de les cerveses que s’hi poden provar, però, son locals, de diferents llocs de l’Estat i quasi unes 150 catalanes. Entre aquestes citar, per exemple la Xino Xano (de Cyclic Beer Farm), 4 Llúpols(de Les Clandestines de Montferri), Creo (de Lo Gambusí) , IPA Jiao (de Kibus) , Peaching Altitude (de FlyBrew) , Moreneta Bruna (de Barna Brew), Curculla (de Cervesa Albera) o Aurora (Ales Agullons). Dintre de les cerveses artesanes del país en destaquen algunes fetes al Montseny: Castanya, Florale Cuvée, Märzen, Mala Vida Bourbon o Neipa, totes de la Companyia Cervesera del Montseny, de Sant Miquel de Balenyà, o fetes al Maresme.

“La cervesa artesana cada vegada es coneix més. El sector i també des del festival fa molts anys que estem donant-la a conèixer i creiem que ara ja està a l’ideari col·lectiu gastronòmic”, explica Mikel Rius, el director del festival, que assegura que aquest és “un punt de trobada de la cervesa” i vol ser, també, “un punt on la gent s’introdueixi en aquest món”. A diferència del vi, que avui ja la gent en comença a conèixer varietats, amb la cervesa encara queda camí per recórrer, tot i que cada vegada la gent comença a conèixer els principals i diferents ingredients, els diferents ordis, els diferents llúpols, la manera com es fa i a diferenciar-les. “Fa més de 150 anys que aquí pràcticament només s’ha conegut un tipus de cervesa, industrial, i tots tenim al cap unes marques de cerveses. Però no només hi ha aquesta cervesa: la diversitat és enorme ; varietat d’ingredients, aromes, colors, de processos, etc”, diu Rius.

Maridar amb la gastronomia

Una de les intencions de donar a conèixer les cerveses artesanes és que se sàpiga que és molt compatible el seu maridatge amb la gastronomia. “En aquest sentit nosaltres estem fent el camí invers al que està fent el vi. El vi es beu als restaurants i ara vol tornar, com havia passat abans, a les barres del bars en copes. La cervesa, sobretot, es pren als bars i el que volem és que cuiners i xefs vegin que també pot maridar amb els plats dels seus restaurants”, explica Mikel Rius.

“La cervesa artesana té molt d’arrelament en el territori, se’n fa a tot Catalunya, sobretot en petites poblacions o ciutats petites i mitjanes”, diu Mikel Rius, que assegura que les empreses que fan aquest tipus de cerveses “son molt dinamitzadores socialment i culturalment d’aquestes poblacions”. A Catalunya hi ha prop d’un centenar de petites fàbriques de cervesa que estan agrupades al Gremi d’Elaboradors de Cerveses Artesanes i Naturals (GECAN). Segons Rius, “cada vegada hi ha més pagesos que estan fent cereal per fer cervesa, ordis i llúpols, per donar valor al producte”. Tot això –manté– potencia el territori i dona vida al camp i la pagesia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.