Medi ambient

Mataró, més verd que mai

L’Ajuntament impulsa el projecte ‘Re-Natura’ amb finançament dels fons europeus per condicionar rieres i renovar la vegetació de parcs i places per adaptar-la al canvi climàtic

S’actuarà en 29 escoles i instituts per guanyar-hi ombra

Es destinaran sis milions d’euros a millorar la biodiversitat
“Volem que es guanyi verd per reduir la temperatura”

El projecte Re-Natura Mataró destinarà sis milions d’euros a millorar la biodiversitat i enjardinar parcs i places de la ciutat. Dels sis milions d’euros que l’Ajuntament preveu invertir-hi, quatre seran finançats per fons europeus Next Generation. Les actuacions es preveuen dur a terme el 2025 i abans s’hauran de redactar els projectes dels àmbits on es vol actuar. El primer pas serà redactar el pla director de la infraestructura verda de Mataró, per coordinar les iniciatives amb l’objectiu de guanyar zones verdes i millorar els ecosistemes per aconseguir entorns més saludables que s’adaptin als impactes del canvi climàtic. “Volem que el verd guanyi presència per reduir la temperatura quan tinguem onades de calor”, resumeix, a grans trets, l’alcalde de Mataró, David Bote. Re-Natura suposarà, en grans xifres, renaturalitzar 278.483 m², es plantaran 6.970 arbres i 33.258 arbustos.

Es plantegen sis actuacions concretes per enfortir la infraestructura verda i millorar la biodiversitat a les dues rieres que limiten la ciutat i a les set places i parcs que s’han d’enjardinar. A la riera de Sant Simó es volen eliminar les esculleres i les canyes per posar-hi espècies autòctones i connectar millor la zona amb la trama urbana. En el marge de la riera d’Argentona, s’arreglarà el camí per on es passeja per anar fins al poble veí, s’hi incorporaran refugis de fauna i es crearà una zona d’horts urbans, a prop de la ronda Josep Tarradellas.

Els dos pulmons

El projecte Re-Natura posa atenció en dos grans pulmons d’espai verd a la ciutat, com el parc de la Pollancreda i el parc Central. La zona verda als entorns de la vil·la romana de Torre Llauder es restaurarà amb la plantació de nou arbrat, després que el 2018 es talessin tots els oms afectats per una plaga d’insectes perforadors. El parc, al barri del Pla d’en Boet, situat davant de l’escultura Laia l’Arquera, recollirà les aigües pluvials per fer-hi una zona humida on es pugui refugiar la fauna.

El regidor de Verd Urbà, Espai Agrari i Forestal, José Antonio Ricis, explica que abans es millorarà la permeabilitat del sòl i el drenatge de l’aparcament al costat del parc i es reconduirà l’aigua fins a la bassa. El nou parc Central, que es va construir l’any 2000, quan es va fer l’ampliació de l’antic, tindrà una zona humida on es gestionarà l’aigua aprofitant l’escorrentiu del terreny i se substituirà la gespa per praderia natural. El nou arbrat es plantarà per crear més ombres en els camins existents i se substituiran els pollancres per altres espècies. A les zones de jocs infantils es plantaran més arbustos i arbres perquè hi hagi més ombra. Els tècnics municipals decidiran en els futurs projectes quines són les espècies més resistents a la sequera. El director de serveis d’Espais Públics i Equipaments, Lluís Gibert, destaca la resiliència de la vegetació i el bon estat de salut de l’arbrat en aquest parc, situat al centre de la ciutat, on s’ha fet un manteniment les últimes dècades. L’impacte del canvi climàtic és evident, amb les fonts ornamentals tancades des de fa mesos pel decret de sequera que es manté vigent a tot Catalunya. “S’haurà de veure si té sentit en un futur mantenir les fonts”, reconeix Gibert, en al·lusió a un dels molts impactes que té la manca de pluges.

L’objectiu del projecte Re-Natura és avançar en l’Agenda Urbana 2030 i les accions per fer una ciutat més ecològica i sostenible amb el clima. S’actuarà en la vegetació del parc de Cerdanyola, la plaça de Catalunya, la plaça d’Occitània, la plaça Antonio Machado, el parc del Camí de la Serra, el parc del Palau i el parc de la Llibertat, i es replantaran més de sis-cents arbres en diferents punts del municipi.

L’Ajuntament complirà una de les propostes seleccionades per la ciutadania en els pressupostos participatius per executar-les en els anys 2023 i 2024: adaptar els patis escolars com a refugis climàtics. Es preveu la incorporació de nou arbrat i espècies arbustives per generar ombra, la millora del drenatge, la creació d’horts escolars i la instal·lació de màquines de compostatge, i la incorporació de refugis de fauna en 29 escoles i instituts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia