El sistema educatiu continua presentant llacunes importants per atendre com ho necessiten els estudiants d'entorns més desafavorits i amb problemes per seguir l'ensenyament ordinari. Per això hi ha alternatives com ara els programes de formació i inserció (PFI) i les escoles de segona oportunitat, que ahir van reivindicar el seu paper en la societat i van reclamar un reconeixement de la seva tasca.

Ho van fer en una jornada impulsada per l'Obra Social La Caixa, al Palau Macaya de Barcelona, on es van presentar les conclusions del cicle de seminaris Escoles de segona oportunitat a l'Estat. Els participants van coincidir a demanar un canvi en l'enfocament de les polítiques educatives per fer front a les altes taxes de fracàs i abandonament escolar que aposti per la flexibilitat, la personalització d'itineraris formatius més llargs que alternin formació i treball, la generació d'aliances amb el món empresarial i l'aprofitament de les oportunitats que ofereix el sector digital.

“Estem treballant amb el Departament d'Ensenyament i amb el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) per buscar un encaix administratiu” als “centres educatius de noves oportunitats”, que és el nom que rebran aquestes escoles, segons explica Begonya Gasch, directora de la Fundació El Llindar, un dels dos únics centres d'aquest tipus que hi ha actualment a Catalunya. Gasch confia en la unió de les escoles, que ahir van signar un acord amb quatre centres de França, on aquest model està molt més estès, per “anar plegats a Europa” a buscar reconeixement. La col·laboració entre aquests centres inclourà l'intercanvi de joves, metodologies i professionals.

Les escoles de segona oportunitat, com ara El Llindar, han aconseguit rescatar de l'abandonament escolar desenes de joves que, com la Sara Cáceres, havien perdut tota esperança de sortir-se'n en el sistema educatiu ordinari. “A tercer d'ESO em vaig torçar, vaig tenir problemes a casa i vaig haver de repetir curs”, recorda la Sara, que aviat va “perdre les ganes i la motivació per estudiar”.

Quan va acabar el curs, en va parlar amb la psicòloga del centre, que la va adreçar a la Fundació El Llindar. Allà va cursar un PFI de perruqueria, una formació que combinava assignatures teòriques amb la pràctica i un intens seguiment educatiu i emocional dels professors. L'any següent va fer les pràctiques de perruqueria i ara està pendent de veure si supera la prova per entrar al saló Cebado de Cornellà de Llobregat, amb el qual la fundació té un acord perquè els alumnes hi facin les pràctiques. Les notes i la motivació per la seva carrera –diu– s'han girat com una mitja.