Salut

Salut

Una genètica de 116 anys al laboratori

Analitzen mostres biològiques de la veïna d’Olot que té 116 anys per entendre l’envelliment i fer fàrmacs per malalties associades

Dirigeix l’estudi Manel Esteller, un dels millors investigadors del món en la matèria

“Teníem a prop la persona amb el rècord de longevitat i era una gran oportunitat d’aprendre”

“No pot ser que el secret per ser la persona més longeva del planeta sigui menjar cada dia un iogurt natural de La Fageda”, tal com diu ella mateixa, la Maria Branyas, que té 116 anys. I, de fet, un dels millors investigadors del món en genètica, el doctor Manel Esteller, que és el director de l’institut d’investigació contra la leucèmia Josep Carreras, investigador ICREA i catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona, no ha volgut perdre l’oportunitat que li ofereix la proximitat d’anar a veure la Maria i d’agafar el repte que li va llançar: “Apreneu de mi.”

Esteller explica que la Maria es va mostrar “encantadíssima” que s’estudiï el seu material biològic. “Solem estudiar al laboratori la regulació dels mecanismes de l’ADN o el seu descontrol, que és el que provoca càncer, i l’envelliment és un factor clau. Teníem a prop la persona que ostenta el rècord oficial de longevitat i era una gran oportunitat d’aprendre que no podíem perdre.”

Manel Esteller detalla que es va trobar amb una dona que té el cap molt clar, una memòria magnífica, s’hi pot conversar i només té problemes d’oïda i de mobilitat, però no en té de neurodegeneratius, que són un dels factors de l’envelliment. “I tot això és rellevant si es té en compte que viu en un món que no és el seu, que viu dos mons més endavant i que un dia de la seva vida representa una setmana nostra”, afirma.

D’acord amb la família de la dona, que viu en una residència per a la gent gran d’Olot, li van prendre mostres biològiques de saliva, sang i orina i han començat un estudi a través d’una anàlisi bioinformàtica dels 6.000 milions de segments que té l’ADN, en particular els 200 gens que estan relacionats directament amb l’envelliment. Esteller ha concretat que estan estudiant els mecanismes d’activació dels gens, els de la rèplica dels gens i el genoma pròpiament dit. “Volem veure si trobem pistes del perquè d’aquests mecanismes en les seves mostres i, tal com ell sospita, si s’ha produït un envelliment selectiu en forma de teixits. Ella té el cervell molt bé, però no l’oïda.”

Ell mateix hi afegeix que estan duent a terme els estudis amb les millors tècniques que hi ha actualment al món, com per exemple, la de la cèl·lula única, i que, a més, estan fent créixer cèl·lules de la Maria al laboratori per continuar els estudis i evitar haver de molestar-la cada vegada que els calguin noves mostres.

Esteller ha detallat també que els primers resultats els tindran abans d’un any i que esperen obtenir avenços en els fàrmacs diana de la senescència –cèl·lules que deixen de dividir-se, però que no moren– i conèixer amb un major detall els gens associats a l’envelliment i trobar pistes per abordar millor el càncer, les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i les cardiovasculars. “Si trobem les claus de l’envelliment que expliquen la longevitat podem fer fàrmacs que alterin el procés i viure més temps o, fins i tot, trobar la manera de fer envellir les cèl·lules i, per tant, anul·lar la seva capacitat de reproducció, i això seria important, per exemple, per a les cèl·lules cancerígenes.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia