El pla dels Aiguamolls de l'Empordà genera rebuig en alguns municipis, que el troben massa restrictiu

La preocupació més destacada és l'afectació que el text pugui tenir en la pagesia

El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà és integrat fins ara per nou poblacions, però el pla especial del paratge, que ha d'aprovar el Departament de Medi Ambient, hi afegeix set pobles. A més, la superfície protegida es doblarà, tot i que amb nivells de protecció diferents dels de la reserva integral. L'opinió dels alcaldes dels municipis implicats és diversa.

Falta d'informació.

Els ajuntaments consultats per aquest diari van manifestar ahir que han rebut el document del pla especial força tard. De fet, la majoria de consistoris encara estan estudiant el text, i fins i tot en dos casos –Vila-sacra i Palau-saverdera– afirmen que encara no han rebut cap document. En aquest sentit, l'alcaldessa de Vila-sacra, Carme Barceló, va assegurar: «No em donaré per assabentada fins que no rebi el pla. Com sempre, has de saber les coses pel diari.» Narcís Deusedas, de Palau-saverdera, hi afegia: «És la primera notícia que en tinc.» En el cas de Riumors, també l'alcalde, Josep Maria Padrosa, lamenta que no s'hagi comptat amb els ajuntaments per a l'elaboració del pla especial.

El valor dels terrenys.

En alguns ajuntaments també apunten que caldrà estudiar com afectarà l'ampliació del parc natural el valor dels terrenys. És el cas de Pedret i Marzà. El seu alcalde, Jaume Baqué, diu que encara estudien el document. «No sabem si això farà augmentar el valor dels terrenys o si el farà baixar», deia el batlle, que hi va afegir: «Nosaltres ja teníem fins ara una part afectada, i això provoca algunes limitacions als pagesos pel que fa al tipus de sembrat i també als productes usats, com els pesticides, per exemple.»

Els pagesos.

Precisament, l'afectació que pugui tenir en la pagesia és una de les més repetides pels alcaldes. El regidor de Medi Ambient de Sant Pere Pescador, Josep Font, assegura que els més afectats podrien ser els ramaders. «No pot ser que només hi hagi limitacions i prou. S'ha de protegir, però en 25 anys només s'han fet prohibicions», deia. També l'alcalde de Vilamacolum, Jordi Arnall, afirmava ahir: «El 80% de l'activitat del poble ve de la pagesia, i els tinc ben espantats. Encara n'hem d'acabar de parlar, però no hi estem d'acord. S'ha de poder combinar el medi ambient amb l'agricultura.» Coincideix amb les crítiques l'alcalde de Castelló, Salvi Güell, que vol fer una reunió amb els sectors més afectats del poble, que considera que seran els agricultors i els càmpings. L'alcalde de Torroella de Fluvià, Pere Moradell, diu que l'Ajuntament ja protegeix la zona que ara tindrà afectada, i no hi està d'acord.

Els avantatges.

L'alcalde de Riumors, Josep Maria Padrosa, troba positiu que s'ampliï la protecció dels Aiguamolls, i considera que les afectacions no seran importants. El de Vilamacolum, Jordi Arnall, tot i que no hi està d'acord, creu que l'únic aspecte positiu és que el fet de formar part dels Aiguamolls donarà una bona imatge a la població, turísticament parlant.

Plans generals.

Els ajuntaments de Roses i Castelló d'Empúries, que estan tramitant els plans urbanístics, hauran d'estudiar com els afecta el pla especial.

Reunió d'alcaldes.

L'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, aposta per fer una reunió conjunta de tots els alcaldes afectats per consensuar posicions.

Més ocells al Cap de Creus

m.v.

Fins a 3.206 exemplars de gavina capnegra –reproduïda a la imatge– es van comptabilitzar diumenge passat en un cens d'ocells marins dut a terme al Parc Natural del Cap de Creus, una quantitat a la qual no s'havia arribat mai en aquest punt. El cens, que va dur a terme el naturalista i ornitòleg Ponç Feliu, va coincidir després de quatre dies de tramuntana, i això va permetre, un cop arribada la calma, que passessin un gran nombre d'ocells que esperaven per travessar el cap de Creus, la majoria en direcció al nord. Concretament, el cens es va fer a la zona de la Punta. Precisament, aquest fet poc habitual també va permetre comptabilitzar 468 gavines menudes –un nombre molt elevat en comparació amb altres censos– i 29 gavinetes de tres dits, totes adultes. A més, també es van veure vuit exemplars d'ànec blanc i dos ànecs cuallargs –un mascle i una femella–, i un possible grup de cinquanta oques.

A més, es van veure 122 corbs marins grossos –i dos d'emplomallats–, 111 mascarells, 58 exemplars de cuereta blanca (més una cuereta torrentera), 32 xatracs becllargs, 21 exemplars de titella, 13 orenetes cuablanques, i deu gafarrons, entre altres espècies localitzades. L'autor del cens, que anava acompanyat d'Aleix Comas, Jordi Vives i Carles González, destaca també que es van veure una quantitat inusualment baixa de baladrigues, amb només una de mediterrània, dues de balears i onze de no identificades.

Dofins, balenes i tonyines

A banda dels milers d'ocells marins comptabilitzats, en les sis hores que es van fer entre les set del matí i la una del migdia, també es van localitzar dofins i tonyines, i un exemplar del cetaci més freqüent en aquesta zona, el rorqual. Precisament, el rorqual localitzat diumenge anava cap al sud, tot i que habitualment en aquesta època de l'any, pels volts de la primavera, aquests balenoptèrids es dirigeixen al nord. Aquests censos es fan cada primer cap de setmana de mes a la punta del cap de Creus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.