El futur del parc dels aiguamolls de l'Empordà
El contingut del pla especial dels aiguamolls de l'Empordà ha provocat una certa polseguera entre els alcaldes i afectats per les novetats que introdueix el document, especialment les que preveuen doblar la superfície protegida actualment i passar de nou a setze municipis inclosos en els límits territorials del parc.
D'entrada, en un territori tan maltractat com el de la Costa Brava en general i l'Empordà en particular, totes aquelles mesures destinades a ampliar el grau de protecció del territori han de ser benvingudes. És una qüestió de pura supervivència ambiental però també econòmica i social, perquè bona part dels actius d'aquesta zona deriven dels valors turístics relacionats amb el paisatge i la preservació del medi. De totes maneres, protegir el territori significa protegir-lo integralment, és a dir, incloent-hi els ciutadans que hi viuen i en viuen. No es pot protegir un espai sense tenir en compte la seva geografia humana, oferint-li garanties de compatibilitat i subsistència.
És indubtable que l'existència dels aiguamolls de l'Empordà ha aportat a l'Alt Empordà i als empordanesos més beneficis que no pas perjudicis en aquest primer quart de segle d'existència. Tants, vist amb vint-i-cinc anys de perspectiva, que molts poden pensar que quan es van dibuixar els límits del parc es va pecar de prudència, es va fer curt. Eren altres temps i l'experiència ha demostrat que la preservació del territori acaba sent un actiu per a l'activitat econòmica dels seus ocupants. I aquests avantatges es poden ara ampliar a més municipis, això sí, evitant, com sembla que ha passat, que se sentin exclosos dels processos de disseny d'aquest renovat parc natural que ha estat model per al país.
