Vint-i-cinc anys trencant el cuc

Potser hi ha qui no sap, sobretot els urbanites, què vol dir trencar el cuc. A pagès tothom sap que es tracta de fer un petit mos per posar alguna cosa sòlida al budell (el cuc) sovint per fer coixí a la barreja, un combinat de diversos licors de graduació. Perquè es feia de bon matí, a les 7, i perquè havia de ser de pagesos i per als pagesos, el programa radiofònic que ara compleix 25 anys va néixer i s'ha fet gran amb el nom de Trenquem el cuc. El nom el va triar Pitu Guix, llavors un jove professor de l'especialitat d'agrària a l'escola de Formació Professional d'Olot i avui cap dels serveis territorials del Departament d'Agricultura de les comarques gironines i des de llavors i sempre, director de Trenquem el cuc, el programa de Ràdio Olot fet per pagesos i homes del temps, alguns amb ciència i altres sense ciència, però amb molta voluntat i experiència. El programa va commemorar el seu 25è aniversari amb un àpat (de fet, com el que fan cada any a la masia la Coromina de Santa Pau) amb viandes substancioses i abundants aportades per la gent del programa vinguda de diferents punts de Catalunya. Els del Penedès hi aporten els caves; de Batet vénen les amanides; de Santa Pau, els fesols i l'allioli; de la Cerdanya, els bulls; de Lleida, les pomes... i així anar fent fins a tenir les taules plenes que fan goig i els estómacs satisfets. Aquest any, però, el plat estel·lar va ser el xai cuit a l'estil Burduntzi, gentilesa dels nois de l'Aoapix, Associació Olotina d'Amics del Porc i el Xai, que van coure'l amb la mateixa destresa que ho fan els bascos. I a la sobretaula, el director del programa i delegat dels homes de pagès va fer gala de l'afany que hi posa des d'un càrrec i des de l'altre per donar valor a la gent i als productes del camp. Guix va recordar que la Garrotxa és l'únic lloc del món d'on es va foragitar democràticament un MacDonalds i que on hi havia hagut un supermercat de nom estranger ha estat ocupat per una agrobotiga de productes autòctons. I els homes del programa van fer gala de la importància que les seves paraules tenen a través de les ones radiofòniques per reivindicar tornar a ser escoltats a tot Catalunya, com durant l'època d'Ona Catalana, i no com ara que només tenen el privilegi d'escoltar-los a les comarques gironines. La veu més barcelonina del programa proposava tallar la Meridiana i des de la vall de Gallecs demanaven també que se'ls pogués escoltar a la seva zona perquè ara els passa que, com que la gent no escolta els seus consells per la ràdio, s'acostuma a trucar al telèfon particular d'en Salvador perquè els digui quan i com han de plantar. En Josep Pascual, el més científic dels homes del temps, va revelar que, estant ingressat a l'hospital de Palamós, va fer anar de corcoll les infermeres perquè li deixessin els ordinadors per veure els mapes del temps i poder fer les seves prediccions des d'allà. Prova indiscutible de com d'imprescindibles són les seves paraules per als oients. En Xavier Cruïlles, el fuster de Das, va confessar que a vegades passa les dades amb el pijama posat. Tot sigui escoltar-lo. En Manel de Lleida va ser requerit per la família reial de l'Aràbia Saudita perquè els ensinistrés a plantar fruiters. Compta si arriba lluny l'èxit del programa. Però no tot és acaparar fama. Josep Maria Ginebreda, precursor del programa juntament amb Guix i la periodista Mariona Comellas, va recordar que ell, encarregat de dir els preus, va haver d'esquivar la ira d'un negociant al firal d'Olot una vegada que va donar a cop d'ull els preus del porc i es veu que els va posar a l'alça. Anècdotes d'una trajectòria d'èxit. Els vaticinis apunten llarga vida i èxit assegurat per al programa de la mateixa manera que els vaticinis del docte Pascual i de l'home de la ceba, Josep Grabulosa, van veure venir amb encert el temporal d'ahir.