criminologia
Joan Vila, assassí en sèrie de rang universitari
El zelador d'Olot ha estat objecte d'estudi en un curs sobre assassins en sèrie organitzat per la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de la Universitat Camilo José Cela de Madrid
Assassins en sèrie: De Düsseldorf a Olot és el títol que el departament de Criminologia de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de la Universitat Camilo José Cela (UCJC) de Madrid va triar per a un curs d'estiu en què es va analitzar en profunditat la figura dels principals assassins en sèrie coneguts.
El curs s'iniciava a Düsseldorf, escenari dels actes criminals de Peter Kürten, l'anomenat vampir de Düsseldorf, un dels primers assassins en sèrie documentats que va actuar al segle XX, i acabava a Olot, on s'ha descobert el darrer assassí en sèrie i el més prolífic d'aquest segle a l'Estat: Joan Vila.
Joan Vila va tenir un paper destacat al curs i va ser objecte de la primera ponència, a càrrec de la periodista del diari El Punt Avui Tura Soler, que va presentar Vila com un assassí en sèrie de manual, en base a les investigacions judicials i als informes pericials fets fins ara que han conclòs que el veí de Castellfollit de la Roca no pateix cap mena de malaltia mental. Vila reuneix les condicions d'assassí en sèrie perquè les seves víctimes tenen un perfil determinat, actuava en un escenari propi i en accions separades en el temps però amb una acceleració important cap al final. La ponent va remarcar que, com solen fer els assassins, al final volia donar a conèixer la seva obrar i per això donava pistes als companys dient-los que els ancians de La Caritat sempre es morien en el seu torn.
El zelador d'Olot no ha de ser considerar un àngel de la mort, concepte que s'atribueix als assassins que maten les persones que cuiden per evitar-los patiments. En el cas de Vila, els especialistes que l'han tractat diàriament a la presó han conclòs que matava perquè això li donava poder, ja que decidia sobre la vida i la mort, la qual cosa li proporcionava satisfacció. El mètode emprat per Vila per assassinar algun dels ancians, l'enverinament amb productes càustics, desvirtua per si mateix la suposada acció benefactora del criminal. Els especialistes consideren que va incorporar el mètode per provocar patiment a les víctimes perquè cada vegada el satisfeien menys els crims per ells mateixos.
Unitat d'anàlisis de la conducta
Francisco Pérez Abellán, codirector del departament de Criminologia de la UCJC, va indicar la necessitat de fer una anàlisi més profunda del comportament dels assassins en sèrie per poder lluitar policialment contra un fenomen que fins fa poc no havia estat tingut gaire en compte a l'Estat espanyol.
Pérez Abellán va remarcar que, com en cas de Joan Vila, els assassins estan entre nosaltres sota una imatge de persones afables i encantadores que se saben guanyar la confiança de tothom. L'investigador es va congratular que finalment la direcció general de la Policia s'hagi decidit a crear una unitat d'anàlisi de la conducta, que serà l'encarregada d'estudiar criminals de comportament serial. Els criminòlegs de la UCJC ja treballen sobre el terreny en aquest camp entrevistant a la presó reclusos condemnats per delictes serials.
El curs sobre assassins
en sèrie anava dirigit a criminòlegs, policies, estudiants i periodistes.