Política

SANTI ARISA

BATERIA, PERCUSSIONISTA I COMPOSITOR

“Sempre és el poble qui ha de marcar el ritme

“S'està fent molta pedagogia , però ens en queda molta més per fer i per arribar a tots els extractes socials”

“Estic ultimant un nou disc amb cançons patriòtiques d'arreu dels Països Catalans i altres temes nous”

“L'optimisme es palpa en la gent, anem pel bon camí”

Amb la Sardanova em vaig cansar de picar pedra, però estic content i no la dono per perduda

El músic Santi Arisa (Manresa, 1947) està a punt d'enllestir el seu darrer treball, un disc de cançons patriòtiques la idea del qual es va gestar durant el concert Catalunya vol viure en llibertat de l'any passat. Arisa hi va prendre part, com ho havia fet vint anys abans en la primera edició, i va ser-ne el mestre de cerimònies. Un compromís professional li impedeix participar-hi dissabte que ve, però assegura que hi serà “amb tota l'ànima”.

Sense vostè, qui marcarà el ritme el dia 3?
El públic! La gent és qui sempre ha de marcar el ritme de tot allò que passa al seu voltant. Sigui música, política o dret a decidir. Malgrat que ara hi hagi qui s'entesti a posar traves al ritme del poble, hem de fer com l'aigua dels rius, que passa per sobre de qualsevol entrebanc...
Quin record en guarda de l'any passat?
Records molt emotius que s'uneixen al del 1992, quan un primer concert organitzat per El Punt va reunir 10.000 persones contra la detenció de joves independentistes en la coneguda com a Operación Garzón. Ja llavors vaig fer d'enllaç entre actuació i actuació, cridant consignes i animant la gent. Va ser una experiència molt colpidora que em va demostrar que hi havia molta gent que lluitava per uns mateixos ideals.
Com interpreta l'esclat independentista, que no només continua viu sinó que creix dia a dia?
Que no té aturador. L'optimisme es palpa en la gent i, malgrat que caldrà treballar-ho molt, anem pel bon camí. Cada cop és més evident que cal prendre partit en tot això que està passant. L'any passat a Girona vaig veure clar que calia que m'hi fiqués de cap i que havia d'aportar alguna cosa des del terreny que més conec, que és el de la música. Allà va néixer la idea de fer un disc de cançons patriòtiques.

I què s'hi podrà trobar?

Em fa molta il·lusió, perquè és un projecte molt personal. Es titularà Ara! i el componen cançons populars i tradicionals dels Països Catalans però fent-ne versions noves. També hi haurà alguns temes actuals i hi intervenen moltes veus, gent de La Tribu, De Calaix, Deu de Deu, Les Veus de la Bruguera i altres amics. Evidentment que la part de la percussió tindrà molta importància. Vull que surti pels volts de l'11 de setembre per motius obvis.
Aquesta posició ha afectat la seva vida professional?
Quan et guanyes la vida dalt d'un escenari i et signifiques amb un moviment concret, sempre hi ha aquella persona a qui la molesta i et deixa de contractar. Ja hi ha amics que em diuen que no vagi tan embalat, però els responc que quan em mori m'agradaria que sobre el meu taüt hi hagués la bandera de l'estat català.
S'està fent prou pedagogia?
Sí, però ens en cal molta més i saber arribar a tots els extractes socials. No podem defallir davant les dificultats i hem de poder explicar els nostres objectius sobretot a la gent indecisa. Fer-los veure que si no tenen el sentiment patriòtic, que s'adonin que econòmicament Catalunya aniria molt millor en solitari, que hi hauria més feina per a tothom i que no se'ns imposaria una educació per als nostres fills marcada pel centralisme d'una gent que no ens entén i que no ens vol entendre. No s'ha d'atacar Espanya, però des de la més sincera humilitat Catalunya ha demostrat històricament que pot aspirar a molt més. Hem de deixar de ser fenicis i ser més almogàvers.

Què en pensa del paper dels polítics?

Que ha de servir els interessos del poble i no els seus propis interessos. Els ciutadans hem d'exigir que un cop aconseguim la independència tinguem uns gestors prou eficaços per tirar el país endavant. No poden defraudar-nos, ni a nosaltres ni sobretot a la gent més jove, que ens fa moltíssima falta.

Els joves no estan prou convençuts?

Els ha tocat viure un temps complicat i reclamen solucions factibles. Volen feina i un sou digne. A ells ha d'anar dirigit el missatge clar d'una Catalunya lliure, però integradora i rica. Una Catalunya on es pugui viure amb dignitat.

Vostè està acostumat a afrontar reptes. On ha quedat la Sardanova?

Ha quedat aparcada. Hi havia massa puristes radicals en el sector tradicional que es van imposar, malgrat que en el sector progressista hi vaig trobar molts aliats. Es van acabar fent tres discos, un munt d'actuacions i encara hi ha llocs on s'ensenya. Em vaig cansar de picar pedra perquè resultava un esforç molt gran, sobretot de diners. A la cobla de sempre hi havies d'afegir més músics i un equip de so, i això encaria la factura, moltes agrupacions no s'ho podien permetre. Tot i això, estic content del resultat i no la dono per perduda.

Ja ha agafat lloc a la cadena humana?

Encara no sé si hi seré com a membre actiu o fent alguna actuació, però no m'ho penso perdre!

Veu factible la consulta pel setembre del 2014?

Hi estem lluitant perquè sigui així. Jo m'ho crec.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.