Política

anàlisi

Rebels per un referèndum

Cameron té un problema: Europa, en el punt de mira de molts britànics, no només
d'una colla de diputats frívols

No, no es tracta dels catalans, que potser també ho són (si més no, alguns). Es tracta dels euroescèptics diputats conservadors britànics, que, per segona vegada en menys d'un any, han infligit un dur càstig –simbòlic, però significatiu– al primer ministre, David Cameron. La raó? Europa, maldecap habitual dels governs tories, sempre mirant de reüll els escons de segona fila del mateix grup parlamentari, a la vegada reflex de les contradiccions de bona part dels votants de la Gran Bretanya i de les dues ànimes del partit: l'europeista, poc nombrosa i menys entusiasta, i l'antieuropeista, disposada a sacrificar el líder (Thatcher) o a combatre'l fins a les últimes conseqüències (John Major) per satisfer els més baixos instints. Uns instints que ja defensava Churchill poc després de la Segona Guerra Mundial en una equació difícil de resoldre: “El Regne Unit vol una Europa forta, però mirant-se-la des de lluny.” Doncs bé, els pròxims anys els britànics potser hauran de decidir com de lluny se la volen mirar.

Dimecres al vespre, 53 parlamentaris conservadors van votar contra el govern de coalició, del qual formen part, en una moció –no vinculant– presentada per l'ala euroescèptica dels tories. Exigien que en la imminent negociació que començarà a Brussel·les (22 i 23 de novembre) sobre el pressupost de la UE per al període 2014-2020, Cameron defensi una rebaixa de la quantitat global en relació amb els comptes del septenni precedent.

El primer ministre britànic, però, realista, ha advertit els revoltats que el millor que en pot aconseguir és la congelació. Però els rebels, als quals es van afegir els laboristes, més per desgastar Downing Street que no pas per convicció antieuropeista (el resultat final, contra el govern, va ser 307 a 294), no en volen ni sentir a parlar. O rebaixa o vet al pressupost. El problema, com els ha dit Cameron, és que si el veta i no s'arriba a un acord, el 2014 es prorrogaria automàticament el pressupost del 2013 més la inflació, amb el resultat d'un augment de la contribució britànica a la UE de prop del 2%. Pitjor el remei que la malaltia, doncs.

Abans de l'estiu, també per a Europa, van ser 81 els tories revoltats, per bé que en aquella ocasió Cameron va salvar la votació. L'objectiu que mou els euroescèptics és la celebració d'un referèndum sobre la pertinença o no del Regne Unit a la UE, possibilitat a què Cameron es resisteix i sobre la qual mostra una difícil ambigüitat. Quan, el desembre de l'any passat, el primer ministre britànic va utilitzar el dret de vet per no signar un acord sobre regulació bancària dins de la Unió, trenta dels parlamentaris antieuropeus més radicals el van rebre com un heroi, la premsa anti també i en les enquestes el 62% de la població va aprovar la mesura. I és que la demagògia anti-Brussel·les té corda a les illes.

Per això el referèndum és una opció arriscada, i més quan en el govern de coalició el soci liberaldemòcrata és el màxim d'europeista que, sent britànic, es pot ser. Ahir, Nick Clegg, viceprimerministre, va renyar els tories traïdors. George Osborne, per la seva banda, ministre del Tresor, va contemporitzar i no es va passar gaire de la ratlla contra les ovelles esgarriades, tot dient que s'és al principi de la negociació i que ja es veurà què acaba passant.

Difícil de dir, a hores d'ara. Però Cameron té un problema seriós. Es diu Europa, en el punt de mira de molts britànics, no només d'una colla de diputats frívols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.