Política

LEI, 24 anys lluitant

El moviment segregacionista L'Estartit Independent, sorgit el 1987, ha deixat d'existir aquest any, després de veure inviable la independència, i es refunda com a L'EST per cercar la descentralització

El moviment segregacionista L'Estartit Independent (LEI), sorgit el 1987 per mirar d'assolir la segregació de l'Estartit de Torroella de Montgrí, s'ha refundat aquest any com a L'Estartit Som Tots (L'EST) en un intent de fer més pinya dins la societat estartidenca i aconseguir ser més forts al nucli mare per aconseguir ja l'entitat municipal descentralitzada (EMD).

Els estartidencs, abans de la dictadura de Primo de Ribera, ja van moure's per obtenir la independència. Un moviment que va tornar a sorgir després de la Guerra Civil. Però van haver d'esperar el retorn de la democràcia per tornar-se a alçar de cara a aconseguir separar-se de Torroella. I van aprofitar un dia molt especial, el dia dels grans desitjos, la diada dels Reis Mags de 1987. En la balconada va aparèixer una pancarta que deia “L'Estartit Independent”.

A partir d'aquí, els impulsors del moviment segregacionista, que ja feia mesos que elaboraven l'estratègia en reunions a diferents locals, com la rectoria, van començar a recollir firmes per tirar endavant l'expedient de segregació. Paral·lelament, van crear un braç polític, amb el mateix nom, de cara a poder controlar el procés des de dins el consistori. El grup polític de LEI ha estat sempre present als consistoris torroellencs des de 1987 fins al 2011 amb la representació de dos regidors. Aquests, al llarg del temps, han estat: Ramon Borrat, Eduard Vila, Joan Ferrer, Salvi Porqueres i Genís Dalmau.

Regidors segregacionistes que han hagut de veure com els governs d'esquerres no els feien cas en les seves pretensions, i més quan van presentar al registre municipal l'expedient, el 3 de març de 1990. El plenari va tombar-lo dues vegades, fet que va provocar que anessin a demanar ajut a la Generalitat, que semblava més predisposada, tenint en compte que el 1988 va aprovar el decret de segregació de municipis. Però el decret tenia la finalitat contrària, evitar nous ajuntaments. Per això, el 1998 va crear un cinquè requisit, amb l'obligació que el futur municipi tingués més de 2.000 habitants.

Era evident que la via administrativa no portava enlloc, i LEI va decidir anar per la via judicial. Un procés que va acabar igual, ja que els diferents tribunals, conscients que la delimitació territorial és competència de la Generalitat, van denegar les pretensions estartidenques.

Davant les negatives, LEI va canviar la segregació per una independència més light, una descentralització efectiva. Una solució, l'entitat municipal descentralitzada, ja plantejada el 1991 per CiU. Una sortida que LEI va començar a assumir deu anys més tard. Però la sortida inicial va ser una variant, un consell municipal creat per les esquerres torroellenques com a sortida viable. CiU, per sort, va continuar defensant més autonomia per al poble costaner, com es va visualitzar durant el mandat 2003-07. Però un nou govern d'esquerres va tornar-ho a parar. Un fet que va obligar LEI a refundar-se en un intent, com ja s'havia plantejat el 2001, per ampliar el seu ventall social i ser més forts a Torroella. És L'EST, que té un acord de govern amb CiU per tirar-la endavant ja.

LA XIFRA

2
regidors
ha tingut sempre L'Estartit Independent en els sis mandats en què s'ha presentat políticament.

Molts moviments, però pocs canvis territorials

L'intent de segregació de l'Estartit es va plantejar quatre anys després d'haver-ho aconseguit Salt, Sarrià i Sant Julià del Llor i Bonmatí. Des de llavors, cap altra població gironina s'ha convertit en nou municipi. Taravaus es va segregar el 1996 de Navata, però per agregar-se a Vilanant. A part de l'Estartit, altres grans moviments segregacionistes han estat els de Sant Antoni vers Calonge i Medinyà vers Sant Julià de Ramis. Medinyà fa temps que també treballa per una entitat municipal descentralitzada, però el procés és lent, com en el cas de l'Estartit. Actualment a Girona no hi ha cap de les 60 EMD que hi ha a Catalunya. Altres moviments descentralitzadors han tingut lloc aquests anys a la Canya, Vilatenim, Llofriu, Esclanyà i la urbanització Can Carbonell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.