Política

Escòcia

El Suprem britànic dictamina que Edimburg no pot convocar un referèndum sense el permís de Londres

El tribunal considera que el Parlament escocès no pot legislar en aquest àmbit perquè és matèria reservada a la cambra de Westminster

Els magistrats rebutgen l’argument que la consulta no tindria efectes immediats sobre la Unió

El Tribunal Suprem del Regne Unit ha dictaminat aquest dimecres que el Parlament d’Escòcia no té competències per convocar un referèndum d’independència sense el consentiment de Londres.

Els cinc jutges que a l’octubre van escoltar les raons de Londres i Edimburg, encapçalats pel magistrat Robert Reed, han conclòs per unanimitat que la cambra de Holyrood no té capacitat legislativa en matèries que estan “reservades al Parlament britànic, com és la unió entre Escòcia i Anglaterra”.

En aquest sentit, els magistrats rebutgen el principal argument d’Escòcia, i és que en no provocar automàticament la dissolució de la unió, el projecte de llei del referèndum no entraria en aquesta llista de matèries reservades. Però el tribunal considera que tot i no tenir “efectes legals”, la consulta sí que tindria “importants conseqüències polítiques relacionades amb la Unió i el Parlament del Regne Unit”. “Els efectes de la legislació per decidir si es refereix a matèries reservades no es limiten als seus efectes jurídics, sinó que inclouen els seus efectes pràctics”, assenyalen.

La sentència recorda que el referèndum d’independència de 2014 va ser possible en virtut d’una modificació de la llista d’assumptes reservats a Westminster.

El Suprem britànic també refusa l’apel·lació d’Edimburg al dret a l’autodeterminació en virtut del dret internacional. En aquest sentit, assenyala que aquest dret “només existeix en situacions d'antigues colònies, o quan un poble està oprimit, com per exemple sota l'ocupació militar estrangera, o quan a un grup definible se li nega un accés significatiu al govern per perseguir el seu desenvolupament polític, econòmic, cultural i social”, cosa que, a parer del tribunal, no es pot aplicar a Escòcia. 


Eleccions plebiscitàries
La ministra principal d’Escòcia i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), Nicole Sturgeon, defensa la celebració d’un segon plebiscit sobre la independència del país en considerar que el Brexit ha modificat les condicions en les quals els escocesos van decidir romandre al Regne Unit. De fet, un dels principals arguments de l’unionisme aleshores va ser que la independència d’Escòcia comportaria la seva sortida de la Unió Europea (UE).

Però a diferència del 2014, quan l’aleshores primer ministre del Regne Unit David Cameron va donar llum verd a la consulta, l’actual executiu, també conservador, rebutja autoritzar una nova consulta perquè considera que la qüestió ha quedat tancada durant “una generació”.

Sturgeon ja ha avançat que en cas que el Suprem conclogui que el Parlament escocès no té potestat per convocar el referèndum sense una transferència de competències per part de Londres, com ha estat el cas, convertirà les següents eleccions en uns comicis plebiscitaris, amb la independència d’Escòcia com a únic punt del seu programa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia