Política

El TC avala per unanimitat la condemna d’Artur Mas pel 9-N

El Constitucional rebutja els arguments de l’expresident i dona la raó al Suprem, que el va condemnar a tretze mesos de presó per desobediència

La decisió tanca el recorregut judicial de cas a Espanya i obre la porta a recórrer davant el TEDH

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat per unanimitat el recurs de l’expresident de la Generalitat Artur Mas contra la condemna que li va imposar el Tribunal Suprem (TS) pel procés participatiu del 9 de novembre de 2014. La decisió del tribunal de garanties espanyol esgota el recorregut judicial del cas a Espanya i obre la porta a recórrer la sentència davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Els magistrats del TC avalen així la sentència ferma del Suprem, que en el seu moment ja va rebutjar tots els arguments de l’expresident del govern català en contra de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), si bé en va rebaixar l’abast.

Mas va invocar davant el Suprem els seus drets constitucionals a la participació i a la llibertat ideològica i d’expressió. Va al·legar que la seva condemna va vulnerar fins a cinc preceptes constitucionals i que el TSJC va errar en la valoració d’algunes proves, no va practicar una sèrie de diligències sol·licitades en temps i forma i va incórrer en una sèrie de contradiccions. Uns arguments que el Suprem va desestimar i que ara també ho ha fet el Constitucional.

El TSJC va condemnar Mas a dos anys d’inhabilitació, la pena màxima per desobediència, per haver tirat endavant la consulta del 9-N malgrat que el TC l’havia declarat il·legal.

El Suprem va desestimar les apel·lacions de Mas contra aquesta pena però la va rebaixar a un any i un mes d’inhabilitació i a 36.000 euros de multa per desobediència greu, per equiparar-la amb la condemna de l’exconseller de Presidència Francesc Homs, que havia estat jutjat directament pel Suprem pel seu aforament com a diputat al Congrés espanyol pel PDeCAT. Així mateix, el Suprem va rebaixar la pena d’inhabilitació de l’exvicepresidenta Joana Ortega d’un any i nou mesos a nou mesos i d’un any i mig a sis mesos la de l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau.

L’execució de la sentència de Mas va arrencar el 23 de gener de 2019 i la seva inhabilitació va finalitzar el 23 de febrer de 2020.