Política

31 dels 34 afectats demanen al fons els 5,4 milions per al TCu

Puigdemont enllesteix també la petició a l’Institut Català de Finances per pagar el Tribunal de Comptes per l’acció exterior

En quedarien fora aquells a qui es reclamen quantitats petites

Trenta-un dels trenta-quatre afectats pel pagament de 5,4 milions d’euros que els reclama el Tribunal de Comptes (TCu) per la despesa en acció exterior entre els anys 2011 i 2017 han iniciat els tràmits per acollir-se al Fons Complementari de Riscos, creat la setmana passada pel govern. Les persones que han desistit d’utilitzar aquest mecanisme serien aquelles a les quals el tribunal reclama les quantitats més petites (entre 1.000 i 5.000 euros) i les abonarien, segons ha pogut saber aquest diari de fonts jurídiques que gestionen la petició dels avals. Està previst que avui els 34 afectats es reuneixin per concretar les peticions, que s’han de fer de manera individual.

El termini per lliurar les fiances venç demà, dia 21, i de moment encara no s’ha donat a conèixer l’entitat bancària que podria avalar aquestes fiances, per la qual cosa finalment podria ser que l’Institut Català de Finances (ICF), com a entitat gestora provisional que n’és, hagi d’avalar directament i “transitòriament” els ex-alts càrrecs que s’acullin a aquest mecanisme. En tot cas, però, l’última paraula la tindrà el Tribunal de Comptes i es preveu que no serà fins dijous, segons fonts de l’ens, quan es pronunciarà sobre l’acceptació o no dels avals, tot i que sí que ha recordat que no ajornarà la reclamació de les fiances als investigats, i podria decidir embargar béns als afectats. Un dels esculls és que l’ICF concedeix avals a empreses, no a persones.

En el cas que l’òrgan fiscalitzador denegui la procedència dels avals, altres fonts assenyalen que, pel que fa a ERC, el partit assumiria la quantitat que pertoca als seus ex-alts càrrecs, xifrada en uns dos milions d’euros, mentre que els altres tres milions de despesa se situen en l’època del govern de Mas. El partit republicà ja va aportar diners en el procediment del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, on hi ha una trentena de processats per l’organització de l’1-O, així com la Caixa de Solidaritat, amb donacions de ciutadans. Tanmateix, els governs català i espanyol han assenyalat que aquest tipus de fons són una eina que ja existeix en altres comunitats autònomes, així com en el mateix govern espanyol, per assegurar l’activitat que porten a terme ex-alts càrrecs i funcionaris del govern.

L’objectiu, en tot cas, continua sent que un banc avali els diners i que l’ICF –mentre no es constitueixi una entitat gestora específica a escala interna del govern, per a la qual de moment encara no s’ha fet cap pas– actuï com a contraavalador davant l’ens, i no directament davant la persona afectada. Aquesta fórmula es veu més robusta i propera al caràcter d’assegurança que té el fons, que cobrirà els funcionaris i càrrecs públics que, en exercici de les seves funcions, es vegin implicats en procediments judicials o administratius.

Això sí, en cas de sentència condemnatòria, en què el Suprem avalés la responsabilitat comptable –i, en última instància, els tribunals europeus–, els afectats haurien de tornar els diners amb interessos. El govern ja va dir que l’opció que ho assumeixi l’ICF és “absolutament excepcional i temporal”.

El consell executiu va dotar el nou fons amb una partida de 10 milions d’euros. Els diners procedeixen d’una caixa comuna “de caràcter generalista” que es nodreix amb recursos estatals atorgats per l’augment del sostre de dèficit del 2021. El llindar permès va passar del 0,2% a l’1,1%, fet que dota el govern d’una guardiola d’uns 1.800 milions d’euros extres que no tenen caràcter finalista.

LA XIFRA

1.114
euros
és la quantitat més petita que reclama el TCu, en concret a David Mascort. I 1.176, a Pere Puig.

LA DATA

21.07.21
Expira el termini
per aportar al Tribunal de Comptes els 5,4 milions d’euros que reclama per l’acció exterior.

“Caverna de caspa franquista”

oscar palau

El Tribunal de Comptes va tornar ahir a reiterar que no oferirà cap ajornament per fer efectiva la fiança i, per tant, va rebutjar la petició de les defenses per ampliar el termini de què disposen els 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat per fer la provisió dels 5,4 milions d’euros. “Que estrany, quina sorpresa!”, va ironitzar el president a l’exili, Carles Puigdemont. El líder de JxCat va assegurar que “no es pot esperar res” del Tribunal de Comptes: “És un òrgan manipulat per la dreta i la ultradreta franquista espanyola, una caverna de caspa franquista; no en podem esperar res de bo.” Segons Puigdemont, la decisió és un pas més en una operació orquestrada per “liquidar” els líders independentistes i buscar la seva “mort civil per terra, mar i aire”.

Puigdemont és un dels 31 afectats que ahir mateix estudiaven i enllestien els tràmits per poder-se acollir al Fons Complementari de Riscos creat pel govern de la Generalitat, segons fonts dels seus advocats. A Puigdemont, com a Junqueras, el Tribunal de Comptes li reclama una fiança de 2 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.