Xirinacs viu al 164 del carrer Entença

Número 164 del barceloní carrer Entença, a l'altura de la presó Model i al costat del bar restaurant Modelo. Ni una placa commemorativa. Ni un record. L'únic rètol hi diu: “Metalistería Entenza”, i hi ha un número de telèfon. País amb poca memòria. L'esglaó d'aquest taller va ser protagonista d'una de les protestes amb més repercussió de la Transició a Catalunya. Allà es va plantar durant un any i mig Lluís Maria Xirinacs per reclamar l'alliberament de tots els presos polítics l'any 1976. Just allà, ahir, una vintena de persones van retre-li un breu, senzill però emotiu homenatge organitzat per l'Institut Català Internacional per la Pau, Angle Editorial i la Fundació Randa. Ni un sol polític present.

Cinc anys després de la seva mort, l'oblidat Xirinacs reviu gràcies als darrers homenatges. L'acte davant de la presó Model va servir per presentarel llibre El valor humà de la pau i altres textos inèdits. Un d'aquests escrits, la potent, conciliadora i complexa carta A un policia armat, va ser llegida en públic per un alumne seu als Escolapis del carrer Diputació, el conegut pacifista i economista Arcadi Oliveres. Tot i que la missiva va ser escrita per Xirinacs el març del 1976, els organitzadors van reivindicar que el text continua sent absolutament actual. “Quan arribi la societat que jo vull tu no em pegaràs perquè tu i jo tindrem igualtat d'oportunitats davant la vida. Aquell dia ens podrem donar una forta abraçada”, deia Xirinacs a aquells grisos del franquisme. L'homenatge va reivindicar la lluita política i pacífica de Xirinacs, ja que, en paraules del president de l'ICIP, Rafael Grasa, encara avui és una “figura poc coneguda tot i ser imprescindible per al pacifisme català”.