Cinc anys de feina
Els vols de la CIA, el control de la immigració i la polèmica sobre la setmana laboral han marcat la legislatura del Parlament Europeu
El Parlament Europeu, que cada vegada va adquirint més protagonisme, i que encara en tindrà més si finalment s'aprova i entra en vigor el Tractat de Lisboa el 2010, tanca amb les eleccions del juny una legislatura (2004-2009) que ha estat marcada per la polèmica dels vols de la CIA i les presons secretes en sòl europeu, la directiva sobre la detenció dels immigrants en territori europeu, el rebuig de la directiva que pretenia permetre fins a les 65 hores laborals a la setmana o la lluita contra el canvi climàtic, entre d'altres.
Vols i presons de la CIA
Les activitats de la CIA en territori de la Unió Europea i la utilització d'aeroports comunitaris per al transport de presoners ha estat un dels fets més escandalosos que s'han debatut a l'eurocambra i que alguns governs, inclòs l'espanyol, van intentar amagar. Precisament el Parlament Europeu va denunciar l'opacitat i la passivitat d'alguns estats membres i la falta de cooperació del mateix Consell de la UE davant d'aquestes operacions il·lícites (Àustria, Itàlia, Polònia, Portugal i la Gran Bretanya són alguns dels països que es van negar a cooperar en les investigacions). En l'informe de la comissió temporal del Parlament es constata que 1.245 vols de la CIA van fer servir l'espai aeri europeu, però a més es van localitzar centres secrets de detenció en bases militars nord-americanes situades a Europa. En l'informe parlamentari es parla de detencions en règim d'incomunicació i de l'aplicació de tortures en els interrogatoris.
Política d'immigració
Frenar els fluxos migratoris a la UE és un altre dels temes que al llarg de la legislatura ha enfrontat els eurodiputats i ha demostrat que hi ha importants diferències sobre el tema en el si de la Unió. Malgrat la polèmica i els llargs debats que es van produir el Parlament va aprovar una directiva sobre el retron dels immigrants als seus països d'origen (juny 2008). La normativa, que no s'aplicarà abans del 2011, promou el retorn voluntari dels immigrants il·legals als seus països d'origen i estableix un seguit de normes mínimes per regular la retenció d'aquests ciutadans il·legals en territori europeu i la prohibició que tornin a Europa. S'ha previst un termini màxim d'internament en centres de detenció dels immigrants irregulars de sis mesos, prorrogable fins a un any. Pel que fa a la prohibició de tornar a Europa, es va establir un termini màxim de cinc anys. En la mateixa directiva es recullen un seguit de garanties jurídiques i es dóna llibertat als estats membres per aplicar disposicions que siguin més favorables als immigrants.
«No» a les 65 hores
El Parlament Europeu també va reafirmar la seva posició que la setmana laboral no ha d'excedir les 48 hores. Aquest debat va començar l'any 2004 per tal de revisar algunes excepcions a la norma de les 48 hores que permetien superar les 65 hores. La directiva es troba en un procés de conciliació entre el Parlament i el Consell.
REACH, «roaming» i altres
Al llarg de la legislatura s'han debatut altres directives importants com ara la reducció de riscos químics sense penalitzar la indústria. Es tracta del reglament sobre el risc, avaluació, autorització i restricció de substàncies i preparats químics (REACH). Aquesta legislació aprovada el 2006, exigeix el registre de 30.000 de les 100.000 substàncies químiques que hi ha avui en els mercats i busca incrementar la seguretat dels productes químics i promoure alternatives als assajos amb animals. En un altre reglament aprovat el juny del 2007 el Parlament redueix el preu de les trucades de telèfon mòbil realitzades i rebudes a l'estranger en el territori de la UE i que ha beneficiat almenys 140 milions d'usuaris. Des del novembre del 2008, gràcies a una normativa de l'eurocambra, les tarifes que es paguen en comprar un bitllet d'avió són més clares i s'evita la publicitat enganyosa que oferien algunes pàgines web, ja que ara han d'incloure els impostos, taxes i cànons afegits en el preu del bitllet d'avió. Ja no ens podran dir que venen un bitllet d'avió per zero euros.