“La relació amb CDC ha canviat i hi pot haver entesa”

En la seva primera Diada com a president d’Esquerra, Joan Puigcercós analitza l’estat del debat sobre el finançament, explica quin és el seu somni al capdavant del partit republicà i pica l’ullet a Convergència Democràtica.

Hem arribat a la Diada sense proposta ni acte unitari pel finançament. A què atribueix aquest fracàs?
Jo no parlaria de fracàs. Hem arribat a una situació molt similar a la de fa tres anys. Hi ha un déjà vu. Aleshores l’Estatut estava aprovat al Parlament, un text ambiciós i potent. Hi havia l’amenaça d’una retallada per part de l’Estat i intentàvem que CiU i PSC tinguessin prioritats de país i no fessin sortides laterals que trenquessin una certa idea d’unitat.

Tem un final similar?
Crec que tots hem après dels errors, malgrat que de tant en tant algú pugui fer alguna relliscada, com és el cas de Saura, que ha servit d’antídot perquè ningú es passi de la ratlla. Tothom té la sensació que no podem cometre els mateixos errors. L’endemà del 30 de setembre Montilla va anunciar esmenes a l’Estatut, avui no diu el mateix. I CiU, que és el pare de la criatura, també ho ha entès. I els agents socials també s’han adonat que cal més poder. A ERC hem de treballar perquè la unitat es mantingui i es defensi una proposta fins al final.

Però la proposta encara no hi és.
Hi ha d’haver una proposta catalana blindada, però no sóc jo qui ha posat dates. A vegades n’hi ha que volen donar molta pressa a la política i al país, i el que cal és perseverança. Avís per a navegants: recordo que fa anys hi havia una gent que deia que el 92 seríem independents. En fa quinze. S’ha de continuar treballant sabent que el camí és important.

Però el nou Estatut fixava el 9 d’agost com a data límit, tant per al govern català com per a l’espanyol.
Sí, és un fracàs de l’Estatut. Jo no vull mirar enrere, però ho he de dir: a ERC li va costar molt dir que no a l’Estatut, però ja vam preveure que passaria això. Perquè, en definitiva, la capacitat de negociació de Catalunya és la mateixa que amb l’anterior Estatut. O recaptes tots els impostos i negocies cara a cara amb el govern de l’Estat o estàs com sempre.

On toca fer pressió és a Madrid. Si no hi ha acord arribat el dia de votar els pressupostos, de manera que no reflecteixen el que marca l’Estatut, i el PSC els vota, què farà ERC?
Ja ho veurem. Nosaltres hem dit que volíem mantenir el govern fins al final. Si hi hagués uns condicionants que ho fessin inviable ens ho replantejaríem, però si algú es pensava que ERC tornaria a marxar corrents quan vinguessin els problemes s’equivoca. Això no ho farem. Ara bé: hem de procurar que aquest escenari no es doni. Aquest és un govern de coalició i nosaltres també formem part d’aquesta decisió.

Però creu que és possible que el PSC bloquegi els comptes de Zapatero?
No. El PSC intentarà preservar els interessos de Catalunya, però, com els governs catalans anteriors, no desestabilitzarà el panorama polític. El PSC sabrà com ha de jugar les cartes davant del PSOE, però els pressupostos han de reflectir una part del model de finançament.

Quina és la xifra per sota de la qual podem parlar d’un mal acord?
Tard o d’hora haurà de sortir una xifra, però si el que volem és una negociació bilateral, ens debilita. Automàticament hi haurà una alineació de comunitats autònomes a l’entorn de la xifra. Hi ha cartes que no es poden ensenyar.

Però quina quantitat creu que és el mínim acceptable?
Discutirem la xifra en el si del govern.

Si hi ha un mal acord, molts focus se centraran en ERC per veure quina és la seva reacció i si hi ha un bon acord els rèdits se’ls endurà Montilla. Vostès se senten còmodes en aquest debat?
Aquest no és el nostre model, sinó el que van pactar CiU-PSC i ICV. Són aquests partits els que haurien de fer un pas endavant i assumir la responsabilitat del que van pactar.

Els polítics sempre diuen que les fotos no són importants, però...
Jo no ho dic, això. No ens enganyem: les fotos i la manera de fer visibles els acords són importants. I ERC haurà de treballar per tenir la seva quota.

I creu, com Carod-Rovira, que és el màxim representant d’ERC al govern qui ha sortir a la foto?
[Riu] No pateixin, que per això no hi haurà cap tipus de problema... El més important és que hi hagi un acord.

I l’acord vindrà amb una foto entre Mas i Montilla?
Entenc el que vol CiU perquè és a l’oposició, però aquest no hauria de ser el debat.

Deia abans que han après dels errors. Alguns més que altres?
És vital que el procés sigui molt més seriós. La perplexitat de què parla algun estudi sociològic és la realitat: per primera vegada, el catalanisme s’ha mirat al mirall. Som en un món global, amb una Espanya i un Madrid molt potents. Hi ha qui ha pensat durant anys que tot plegat tindria una solució fraternal, però no la té. El conflicte està servit i és diari.
Estem perplexos perquè el catalanisme s’ha mirat al mirall. Duran considera que el problema és el que anomena sobiranisme estètic, que allunya la política catalana de la centralitat. Duran té raó si és per anar tirant, com ha fet ell sempre. Però amb aquests arguments podem acabar sent quatre províncies. I hi ha una part del país que ja no està per a això i que considera que hi ha un conflicte, una situació de pressió sobre la cultura i la llengua, i que les decisions que es prenen des de Madrid ens perjudiquen. Si volem continuar 23 anys igual –sabent que Duran hauria de menjar moltes sopes per ser com Pujol, i no ho serà mai–, té raó.

Hi ha gent que diu que amb el president Montilla anem a les quatre províncies. En canvi, n’hi ha que el consideren gairebé un abertzale arran de la seva actitud en el debat del finançament. On som en realitat?
Hi ha dirigents del PSC que vénen del catalanisme, però és veritat que alguns han descobert governant la crueltat de les relacions amb la perifèria. Ens agradi o no, ens volen situar a la perifèria. Segurament no militaran mai al camp del nacionalisme, però han descobert aquesta relació. Fa anys vaig dir que m’agradaria que el PSC defensés tant Catalunya com el senyor Ibarra defensava Extremadura. Confio que ara el PSC vagi més enllà del fet de descobrir que no ens convé ser perifèria.

Abans deia que en bona mesura estem tornant a veure la pel·lícula de l’Estatut. Aleshores una de les últimes imatges va ser la d’un Maragall defenestrat. Creu que Montilla pot acabar igual?
Ha estat l’intent sistemàtic de Zapatero i ho continua sent. En aquests tres anys hi ha hagut un altre canvi: la sociovergència –que és un entramat comunicatiu, ideològic i de poder– va intentar que en aquesta legislatura hi hagués un acord entre el PSC i CiU, però en aquests moments cotitza a la baixa. Estic convençut que Mas ja no hi jugaria.

Per què ho diu?
Els que van empènyer Mas a pactar amb Zapatero ara no es posen al telèfon. I Mas ho sap. Ara hi ha tres escenaris polítics a Catalunya –tripartit, sociovergència i pacte ERC-CiU–. Aquest últim, que en algun moment havia desaparegut com a factible, ara CDC se’l planteja. Hem captat que la sociovergència ja no és una prioritat per a CDC. Ho crec per les actituds, per com han millorat les relacions entre nosaltres, per com hem obert canals i estem treballant conjuntament des del municipalisme... I amb el finançament, que ja vam dir que si CiU no hi era nosaltres no hi jugaríem. Crec que si Mas es trobés en una situació similar, no tornaria a prendre la decisió que va prendre. Ja està fet, i punt. A més, estic convençut que ho va fer perquè creia que era el millor per al país.

Vol dir que la prioritat de CDC és fer un pacte amb ERC?
La relació de fa un temps, en què vèiem que CDC era més aviat un element a batre, ha canviat. Ara veiem que hi podem parlar i que hi pot haver una entesa.

Fent política-ficció i atès que Duran insisteix a entrar al govern d’Espanya, seria possible un acord PSOE-CiU a l’Estat i un pacte CiU-ERC al govern de la Generalitat?
És un escenari difícil. No per a ERC, sinó en el si de la federació. És difícilment conciliable el discurs que està fent una part de CDC amb determinades actituds d’Unió a Madrid. Però no per a ERC perquè nosaltres podríem estar governant perfectament amb CiU i que la federació tingués a Madrid una certa geometria variable.

Vostès van pactar amb el PSC per arrossegar-lo a posicions catalanistes. Des de l’oposició, CDC parla del dret a decidir. És el moment de fer un pas més?
Tot al seu temps. És una possibilitat que hi ha damunt la taula, evidentment, però no posem els carro davant dels bous. El PSC era un obstacle permanent per a les polítiques de defensa del català i ara és qui les defensa. Hi ha hagut canvis, però encara no hem vist on ha arribat el PSC realment.

Però si és tan positiu com diu i han aconseguit que governant el PSC tingui plantejaments més ambiciosos i CiU a l’oposició també, la lògica diria que el pacte bo és el que hi ha ara...
Però les legislatures s’acaben i els objectius s’han de replantejar.

Vostès volien posar en marxa a la tardor una campanya pel concert...
Si el finançament va malament. De moment és una campanya per dir que Madrid ha de pagar.
Per què dosifica tant les seves aparicions públiques i, en canvi, veiem molt actiu el secretari general, Joan Ridao? Perquè el president té un altre paper. Dirigir el partit i coordinar tasques institucionals. I crec que sobra comentaris de cafè i falta feina.

D’acord. Però un líder polític també ha d’engrescar...
Efectivament, però no a base de comentaris, sinó de solucions i realisme. Tenim horitzons fixats molt ambiciosos, compartits pels partits i la societat civil. És situar Catalunya amb veu pròpia enmig de la globalització, incorporar la immigració, tenir poder per decidir...

És la seva primera Diada com a president d’ERC. Quin és el seu somni?
Jo vull ser Catalunya. El meu somni és ser capaç de representar una majoria d’aquest país, independentment de la seva opció ideològica i els seus orígens. Si no ho aconsegueixo, no vertebrarem una majoria.

A priori, no sembla fàcil que ERC ocupi el centre...
Jo diria que ho podem aconseguir. Les nostres idees estaven inicialment allunyades del que pensava la mitjana –declarar-se independentista era gairebé de Codi Penal– i ara són molts els que defensen les nostres tesis. Això té costos perquè assumeixes més contradiccions. Estar tancat al reducte de la puresa és més fàcil, però no guanyaràs mai.

Interpreta la fusió dels crítics d’ERC com un desafiament al seu lideratge?
Ajudarà a la integració. Ens hem proposat acabar amb la dinàmica fraccional interna i és més fàcil parlar amb un que amb dos.

Som gairebé a l’equador de la legislatura i per ser cap de llista d’ERC han de fer unes primàries. És el moment d’obrir aquest debat?
Ara toca parlar d’impostos, Rodalies, aeroports, la crisi econòmica... Ho farem en el seu moment, quan hi hagi l’horitzó de les eleccions.