Política

conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Homenatges improvisats a les víctimes de Dniprò a ciutats russes

El govern de Rússia nega qualsevol responsabilitat amb l’explosió

A les ciutats russes han començat a aparèixer homenatges improvisats a les víctimes de la tragèdia a la ciutat ucraïnesa de Dniprò, on la setmana passada l’impacte d’un míssil rus Kh-22 va causar la mort d’almenys 45 persones, segons les últimes dades ofertes per Kíiv.

A Moscou, els ciutadans van començar fa dos dies a dipositar flors i joguines als peus del monument a l’escriptora ucraïnesa Lesya Ukrainka, aixecat en 2006 en la cèntrica Avinguda d’Ucraïna de la capital russa.

Segons el portal OVD-Info, especialitzat en el seguiment de drets humans, aquest dimarts quatre persones van ser detingudes prop del monument. Dos dels detinguts estaven dipositant flors i altres dues simplement es trobaven a prop, assegura OVD-Info. Els testimonis de les detencions asseguren que van ser els activistes del moviment progovernamental SERB els que van cridar la policia al lloc de l’homenatge. Posteriorment, les forces de l’ordre van netejar els voltants del monument de tot rastre de tribut improvisat.

A Sant Petersburg alguns ciutadans van col·locar flors i van encendre flors prop del monument a l’escriptor ucraïnès Taràs Xevtxenko, segons el mitjà local Bumaga.

En Krasnodar, en el sud de Rússia, l’estàtua de Xevtxenko, il·lustre representant de la literatura ucraïnesa, també va ser triat com a lloc d’homenatge als morts en Dniprò.

Mentrestant, en Iekaterinburg, als Urals, el tribut improvisat va sorgir als peus d’una estàtua de bronze de tres metres erigida en 2017 en memòria de les víctimes de repressions estalinistes.

A la ciutat d’Ivànovo, a 300 quilòmetres de Moscou, els vilatans van dipositar flors davant el monument de l’Amistat dels Pobles, segons informa el moviment juvenil Vesnà.

Els homenatges, menors en grandària, van tenir lloc també en altres localitats, indica.

Rússia ha negat aquesta setmana la seva responsabilitat en l’atac a l’edifici d’habitatges a Dniprò i ha culpat del mateix a la defensa antiaèria ucraïnesa.

Rússia es nega a pagar la seva aportació a la Comissió Econòmica per a Europa de l’ONU

El govern rus ha notificat aquest dimecres que Rússia no pagarà la seva aportació a la Comissió Econòmica per a Europa de l’ONU de 2022, una proposta anteriorment presentada pel Ministeri d’Exteriors rus. El govern rus ha encarregat al departament encapçalat per Serguei Lavrov d’informar de la decisió presa.

La Comissió Econòmica per a Europa és una de les cinc comissions regionals del Consell Econòmic i Social de l’ONU, que disposa d’un pressupost anual d’uns 50 milions de dòlars. La comissió, que inclou més de 50 països, va ser creada en 1947, i té com a propòsit principal la integració d’aquests a l’economia mundial.

Les relacions entre Rússia i Europa, gradualment deteriorades des de la il·legal annexió de la península ucraïnesa de Crimea en 2014, van tocar fons el febrer de 2022, quan Rússia va iniciar una campanya militar contra Ucraïna.

Aquest dimarts, el president rus, Vladímir Putin, va presentar a la Duma Russa (Cambra baixa del Parlament) un projecte de llei per a rescindir els acords amb el Consell d’Europa.

En total, després de l’anunci de la sortida de Rússia del Consell d’Europa el 16 de març de 2022, Moscou sortirà de 21 acords internacionals, entre els quals figura la Convenció sobre la projecció dels drets humans i les principals llibertats, la Convenció Europea contra el terrorisme i la Carta Social Europea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Guerra a Gaza

Troben vuitanta cossos enterrats a tres fosses a l’hospital Al-Shifa

Barcelona
Pròxim Orient

Els Emirats Àrabs rebutgen la idea de participar en l’administració civil de Gaza

Barcelona
Perú

La fiscalia obre diligències contra Boluarte per encobrir el seu germà

Barcelona
política

Tot a punt per al 12-M: Més de 5,7 milions d’electors podran votar en 8.940 meses

barcelona
Guerra a Europa

Ucraïna assegura haver frustrat un atac terrorista a Kíiv planejat per Moscou

Barcelona
Guerra a Gaza

Israel ordena evacuar més barris de Rafah

Barcelona

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles