Política

Merkel retira els soldats de Turquia enmig de la creixent tensió bilateral

Respon a la prohibició turca que diputats alemanys visitin les tropes amb el trasllat dels efectius

Manté que el diàleg amb Erdogan continua obert

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va deixar clar ahir que la seva paciència té un límit, fins i tot davant un aliat tan imprescindible –de moment– com és Turquia. Després de mesos de gestions diplomàtiques, el Consell de Ministres de la gran coalició alemanya va aprovar la retirada de les tropes de la base turca d’Incirlik. El límit o la línia roja que Berlín no podia tolerar que trepitgés Ankara era el vet a les visites d’un grup de diputats del Bundestag (Parlament federal) als 280 soldats alemanys. Alemanya és una democràcia parlamentària i el seu exèrcit reflecteix aquesta relació amb el Parlament, havia explicat el ministre d’Afers Estrangers, Sigmar Gabriel, enviat per Merkel a Ankara dies enrere a la recerca d’una solució de compromís, sense èxit.

La missió dels 280 soldats estacionats en aquesta base en territori turc està vinculada a les operacions dels avions de reconeixement Tornado alemanys integrats en la coalició internacional contra Estat Islàmic. Alemanya els retira de Turquia, però no de les operacions, que es traslladaran a Jordània. Tampoc no és una ruptura més o menys formal entre dos socis de l’OTAN, ja que continuaran al país els soldats estacionats a una altra base turca, la de Konya.

Sí que és, però, un senyal del nivell de malestar continuat entre Berlín i Ankara o entre Merkel i el president turc, Recep Tayyip Erdogan. Plou sobre mullat en les relacions bilaterals des que l’any passat el Bundestag va aprovar una resolució de condemna del genocidi armeni, cent anys enrere. L’escalada autoritària d’Erdogan ha estat objecte de crítiques continuades des de l’estament polític i de paròdies d’humoristes alemanys –contra els quals el president turc ha emprès accions judicials–. Berlín fa setmanes que intenta intercedir per a l’alliberament de dos periodistes amb passaport alemany empresonats a Turquia, en una situació semblant a la dels altres 150 de representants de mitjans de comunicació a qui Ankara imputa delictes relacionats amb el terrorisme o amb la propaganda “prohibida”.

La tensió bilateral és una mena de constant amb aquest molest aliat de l’OTAN, que Merkel considera imprescindible en l’objectiu de contenir l’arribada de refugiats a través de Grècia. A Turquia hi tenen, a més, les seves arrels uns tres milions i mig de ciutadans d’Alemanya, fet que els converteix en el col·lectiu més gran d’origen immigrant del país.

Merkel no hi vol trencar i ahir mateix, hores després de la decisió en el Consell de Ministres, insistia en la seva cantarella defensant el diàleg, “malgrat totes les dificultats”. El catàleg de friccions bilaterals és llarg i a Alemanya no calen més precisions. Trencar amb Erdogan vol dir no només “incomodar” la majoria de votants turcoalemanys que van donar suport al president en el referèndum presidencialista, fa dos mesos. Es posa en perill, a més, el tractat en matèria de refugiats entre la UE i Ankara que tant li va costar tirar endavant a Merkel.

La resposta de Berlín al que considera intoleràncies d’Ankara segueix l’advertència de Merkel, una setmana enrere, en direcció a Donald Trump. Aleshores va fer una crida als europeus a agafar les regnes del seu destí. Els temps de la confiança cega en les aliances globals de sempre han quedat enrere.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia