Opinió

De set en set

Ingrid i Isabella

Quan arribi avui a Canes veuré diversament repetida la imatge d'Ingrid Bergman corresponent al cartell oficial de la 68 edició del festival de cinema que començarà demà. M'agradarà. Perquè el retrat és de David Seymour (Chim), que, junt amb Robert Capa i Gerda Taro, va ser a l'Estat espanyol durant la guerra civil per exercir la fotografia com un testimoni i una forma de suport a la República en la seva lluita contra el feixisme. I, és clar, també m'agradarà perquè Ingrid Bergman, de la qual enguany es commemora el centenari del seu naixement, és l'actriu de Casablanca i a la vegada la dona que, lluny de Hollywood, va emprendre una gran aventura personal i cinematogràfica amb Roberto Rossellini. Crec que Seymour, que va retratar Ingrid Bergman moltes vegades, va fer la fotografia que ara s'exhibeix a Canes poc abans de morir, l'any 1956, metrallat per soldats egipcis a la guerra del Sinaí. També m'agrada que Isabella Rossellini, filla de Bergman i Rossellini, sigui a Canes com a presidenta del jurat de la secció oficial Un certain regard i, en certa manera, per rebre l'homenatge que el festival fa a la seva mare. D'Isabella Rossellini retinc de manera especial la seva presència a Il prato, un film de l'any 1979 dels germans Tavianni sobre les esperances i les desesperances d'uns joves en la possibilitat d'una vida nova. Ella, que era joveníssima i estava casada amb el cinèfag Martin Scorsese, interpreta una jove que estima dos homes. Un d'ells parla de Germania anno zero i ella va a veure la pel·lícula de Rossellini en què, al final, un nen se suïcida en un Berlín en runes poc després de la fi de la Segona Guerra Mundial. No se sap si és el personatge o és la filla de Rossellini qui surt commoguda del cinema. També recordo que el seu enamorat li diu que el cinema és un lloc on et sents sol i a la vegada acompanyat. Una sempre va a Canes per tot això: per sentir-se sola i acompanyada en una sala fosca amb el desig que el cinema ens continuï commovent perquè ens aporta imatges del món que poden ser tan belles com doloroses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia