Preparats per a tot

El preacord pel full de ruta unitari del procés sobiranista que han subscrit CDC, ERC, Reagrupament, l'ANC, Òmnium i l'AMI, i que segurament s'ampliarà a la CUP, MES i el grup d'A. Comin –més endavant Unió Democràtica (si no vol desaparèixer)– ha provocat tot un terrabastall de declaracions, de mals averanys i d'amenaces de les forces estatals i d'algunes de casa nostra.

Rajoy diu: “Aquest full de ruta és dolent per als catalans i per als espanyols. És dolent en el fons perquè va contra el destí de la història, perquè trenca amb més de 500 anys d'història i de vida junts. Cap govern d'Espanya autoritzarà la ruptura de la sobirania nacional.” Més contundent va ser el senyor Carmona, candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid: “Davant del desafiament secessionista, la fiscalia general hauria d'actuar per ordre de l'executiu.”

El sindicat ultradreta Manos Limpias ja ha anunciat que es querellarà contra tots els firmants del full de ruta. El diari El País –diari de la progressia espanyola– en un dels seus editorials publicava expressions com ara “atemptat a la democràcia”, “deliri sense pal·liatius”, “república bananera”, “dictadura soviètica”, i d'un gran “caos” a casa nostra. Miquel Iceta ha parlat de caure a l'abisme i que podria portar a la presó els signants del full de ruta.

El coordinador general d'EUIA, Joan Josep Nuet, va qualificar l'acord de “ganivetada a l'esquena a la taula de partits i que el procés ha mort”. Per cert, no hem sentit cap veu discordant a aquestes declaracions per part dels corresponents representants gironins. En el punt B del preacord es diu que, en cas de victòria sobiranista el 27-S, es procedirà a “la declaració inicial sobiranista com a anunci i inici del procés de transició cap a la proclamació del nou estat o República”. I hi afegeix: “En cap cas aquest procés estarà supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions de la declaració.”

Per primera vegada, s'anuncia un trencament polític i jurídic amb l'Estat espanyol. I això sí que aixeca totes les alarmes possibles. Després de molts anys intentant negociar amb l'Estat espanyol una forma de convivència justa i raonable, sempre ens han tancat totes les portes. Després de demanar un referèndum, una consulta, després d'insistir en la necessitat que el poble s'expressi a les urnes, el no rotund ha estat la resposta. I no només això, sinó que neguen que som una nació, i hi afegeixen que no tenim cap dret a decidir el nostre futur.

Davant aquesta situació, els signants de l'acord han proposat un camí clar i concís. Proposen una Catalunya independent. I això es vol fer de manera pacífica i democràtica.

És hora que tots ens posicionem. Les ambigüitats no serveixen (ambigüitats d'Iniciativa Verds, d'Unió Democràtica) i molt menys l'ambigüitat de Podem.

També hem de ser conscients que el camí que hem iniciat serà molt complicat i difícil. Haurem de resistir tota mena d'atacs legals, o no tan legals, per part de l'Estat espanyol, de les elits econòmiques i mediàtiques de la capital del regne d'Espanya. El joc brut serà a l'ordre del dia. Faran servir les clavegueres de l'Estat per atemorir i anorrear Catalunya. Suso de Toro, en un article publicat al diari Ara el 21 de març, diu que l'objectiu de l'Estat és la derrota de Catalunya.

Ens ho podem imaginar tot. Fins i tot que declarin il·legals els partits que en el seu programa diguin que tenen l'objectiu de la independència de Catalunya. Hem d'estar preparats per a tot. I ser capaços de superar-ho tot.