Ciutat agitada

Fa pocs dies, presentant La bèstia humana de Jean Renoir, vaig recordar que el cineasta francès va dir que una prova que el cinema no canvia el món (o posem-hi que la marxa de la història) és que havia realitzat l'any 1937 La grande illusion, un film humanista ambientat a la I Guerra Mundial, amb el propòsit de contribuir a evitar una nova guerra: va fracassar, evidentment. Tanmateix, podem sentir que, mitjançant algunes pel·lícules, el cinema ens ha canviat la vida. Fins i tot encara més: des de dissabte passat, en què Ciutat morta es va emetre al Canal 33, podem creure que el cinema serà capaç de reobrir l'anomenat cas 4-F i canviar la vida dels que van ser condemnats (no la de tots, perquè, pel que fa a Patricia Heras, la mort és allò que no es pot canviar) a partir d'un informe policial que, assumit en la instrucció judicial, els acusava sense proves d'una agressió que va provocar el coma irreversible d'un guàrdia urbà en una acció en un edifici ocupat durant la nit nefasta del 4 de febrer del 2006. Ho podem creure per tot el que el film ha remogut fins que l'Ajuntament de Barcelona, fortament implicat i ara pressionat, ha anunciat que presentarà Ciutat morta a la fiscalia per si aporta proves que duguin a reobrir el cas.

Atenent a un desig de justícia i d'ètica, vull pensar que el documental dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega potser també contribuirà a un canvi en els procediments policials, judicials, polítics, mèdics, mediàtics i ciutadans d'aquesta ciutat per tal que no continuï morint. Aquest desig concorda amb l'esperit de Ciutat morta: no és des d'una actitud nihilista, és a dir, des del sentiment que no hi ha res a fer en contra del poder i a favor d'una democràcia certa, que es realitza una pel·lícula que denuncia uns fets per canviar la realitat. Ho han aconseguit i així el cinema s'afirma com un instrument de transformació social. Ha calgut, però, que la televisió emetés la pel·lícula. Tampoc n'hi va haver prou amb la tele: les xarxes socials van fer una feina de propagació avivada per la censura d'un fragment. Són temes per a l'anàlisi dels mitjans de comunicació. Però el fonamental és que alguna cosa està canviant.