Opinió

Cat escaldat, aigua tèbia tem

Seductors federalistes

Les campanyes electorals les tenen, aquestes coses. És temps de promeses; de moltes promeses. Fins i tot, de juraments d'amor etern. Els socialistes, ja siguin els catalans o els espanyols, juguen fort l'aposta federalista i s'entrecreuen cartes d'amor, que són dards adreçats als seus adversaris polítics.

Pere Navarro ha dit que el federalisme ha vingut per quedar-se i, fins i tot, Julio Iglesias, que sembla que més aviat carrega cap a la dreta, ha afirmat que el federalisme és el futur.

Fa quatre anys, l'agost del 2010, amb un govern de José Montilla a Catalunya i un de José Luis Rodríguez Zapatero a Madrid, l'aleshores president de la Generalitat va demanar en un acte públic a Vilopriu que els socialistes espanyols es comprometessin a impulsar un projecte federal.

Des de Madrid li van dir que sí, que s'ho mirarien. Casualment aquest era l'últim discurs de José Montilla abans de convocar eleccions. Vet aquí les coincidències.

A cada contesa electoral, els socialistes catalans o els espanyols redescobreixen el federalisme, per oblidar-se'n un cop han passat la pantalla electoral.

Com deia el dibuixant nord-americà Kin Hubbard:

“Saps que les eleccions no estan lluny quan un candidat et reconeix des de l'altre costat del carrer.”

La nostra: fos
a negre

Aquest dilluns van saltar les alarmes, quan el conseller de la Presidència, Francesc Homs, alertava públicament que el govern del PP exigeix el tancament de la meitat dels canals de TV3. Aquest tancament comportaria enterrar definitivament les emissions de la televisió catalana a les Illes Balears i al País Valencià.

El PP està posant setge a Catalunya, alhora que evita que el que ells deuen considerar un mal: la nostra llengua, cultura i el desig d'expressió democràtica, s'estenguin a altres territoris de parla catalana.

Els conservadors, si porten a la pràctica l'exigència denunciada per Homs, acabaran amb una decisió com la de les Corts Valencianes. Un acord que va tenir el vot favorable del PP.

Fa tot just un any, el ple de les Corts del País Valencià aprovava el conveni que permetia que les emissions de TV3 arribessin al seu territori i que nosaltres poguéssim veure les de Canal 9. Ara que ja s'han pelat el Canal 9 –com a les Illes els conservadors van fondre a negre IB3–, el següent pas és anorrear l'únic mitjà en català que arribava a l'audiència valenciana: Televisió de Catalunya.

Com diria la política veneçolana María Corina Machado:

“Són temps de resistència, són temps de rebel·lia, són temps d'esperança.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.