Avui és festa
Parelles estables
Passats uns anys és aconsellable mantenir relacions sexuals amb
el llum tancat
En la dilatada història de les relacions de parella alguns experts han identificat elements que consideren signes positius de consolidació. Passades les fogarades inicials (la poesia) i establertes les bases econòmiques de la situació (la prosa), la transacció ha de superar proves més subtils. Diuen els experts que una de les primeres és la d'estar en “farting terms”. El lector m'excusarà si no tradueixo literalment l'expressió perquè es tracta d'una frase grollera només possible en la mentalitat malaltissament racionalista dels anglosaxons. Potser n'hi ha prou si aclarim que farting és l'íntima activitat consistent a deixar anar ventositats o flatositats, acompanyades sovint d'espetecs o detonacions d'intensitat variable. Vostès ja m'entenen: s'insinua que si la relació és capaç d'assimilar una interacció a nivell de farting vol dir que gaudeix de bona salut i que pot ser perdurable. Quin mal gust! Francament, una cosa és allò que si l'un estira l'altre arronsi i una altra és el peti qui peti. El pensament científic és molt inquietant... Sembla més raonable, en canvi, la constatació que fan els estudiosos en relació amb el fet que, passats un determinat nombre d'anys de vida en comú, és aconsellable mantenir relacions sexuals amb el llum tancat. Es veu que les parelles que dominen aquesta tècnica tenen més possibilitats de perdurar i de no caure en estats de desànim perfectament innecessaris. De fet, la disminució de la vista o la oïda són factors que, a la llarga, solen resultar beneficiosos per a l'estabilitat convivencial. El savi Montaigne ja ho havia suggerit en una frase potser massa contundent: “Un bon matrimoni seria el d'una esposa cega amb un marit sord.” No cal exagerar, però en la caricatura sempre hi ha un punt de veritat. L'afició a la vida en parella, diuen els estudis, segueix sent popular en societats i cultures de tota mena. Els defensors més entusiastes no tenen por d'anar de fracàs en fracàs i manifesten que, humans com són, no tenen més remei que cometre el mateix error dues vegades i les que calgui.
