Avui és festa
Cosmopolites de poble
Cosmopolites arrelats, el prototip que ha donat els catalans més universals
En ocasió dels cinquanta anys del Motel Empordà, de Figueres, el cuiner Joan Roca evocava els seus primers àpats en aquell restaurant llegendari, just quan ell i els seus germans iniciaven l'aventura que els ha portat fins on són. Hi anaven, quan podien, amb tota la família, enlluernats per aquell menjador “amb tots els ets i uts i on aromes nobles de solera planaven per la sala lluminosa”. Joan Roca no ha oblidat la terrina de peuada amb amanida de col que li va servir Jaume Subirós, mentre li explicava que el plat tenia l'origen en la festa de cloenda de la matança del porc. El cèlebre cuiner, ara reconegut internacionalment, no ha oblidat que en aquell menjador de l'Empordà va veure en directe la connexió entre cuina gastronòmica i cuina popular, cosmopolitisme i orígens. Per això no m'estranya que, ara, quan a l'Escala han atorgat als germans Roca l'Anxova d'Or, els crítics hi detectin el fet significatiu que el nostre cuiner més internacional sigui ambaixador d'una modesta anxova amb denominació d'origen. Antoni Massanés, director de la Fundació Alícia, ho va fer explícit en el lliurament del guardó quan va afirmar que els Roca són “un far que il·lumina el món, però tenen les arrels ben plantades i saben d'on vénen”. Sí, en Joan Roca, com l'elit de cuiners catalans contemporanis amb Ferran Adrià al capdavant, responen al prototip que ha donat els catalans més universals: cosmopolites arrelats. Tenim el cas de Salvador Dalí, conegut arreu i tan viatjat com vulguin, però que no va deixar d'incloure algun racó de Port Lligat en pràcticament totes les seves pintures. Obsessió localista. O pensem en l'homenot de Llofriu, un dels catalans més viatjats del seu temps, que es va dedicar amb minuciosa obsessió a descriure l'Empordanet i la gent del seu país. La burgesia catalana va valorar el català com a llengua moderna i va comprendre la idiosincràsia del país a còpia de llegir Josep Pla. Personatges essencials, importants, sovint decisius que tenen una marca identitària que és, de fet, tot un programa vital i polític: cosmopolites de poble.
