Opinió

Les persones i el país

És imprescindible no empobrir-nos èticament, econòmicament i nacionalment cada vegada més formant part d'un Estat que ens escanya

Imagineu un país amb 840.400 persones (un 22,56%) a l'atur, segons l'EPA del tercer trimestre del 2012, i un 25,5% de la població en risc de pobresa o d'exclusió social (At Risk of Poverty or Social Exclusion, Arope) i un 26,4% dels infants menors de 16 anys en risc de pobresa l'any 2011, segons l'Idescat, però també amb algunes fortaleses com ara l'emprenedoria, la innovació i la capacitat d'internacionalitzar l'economia i d'excel·lir en la recerca. En aquest país que aconsella els joves marxar per falta de recursos, fugen el capital humà i el talent, i, per tant, també la productivitat, el valor afegit i la transferència futura de coneixement. Imagineu ara un estat que considera la llengua pròpia d'aquest país una llengua d'especialitat mentre se situa en un dels llocs més alts del rànquing en frau fiscal, amb una taxa d'atur del 26,6% el mes de novembre del 2012, segons l'Eurostat; un 26,2% de pobresa infantil l'any 2010, segons l'estudi de la Unicef La infancia en España 2012/13; amb un percentatge de fracàs escolar del 28,4%, i amb l'indicador de desigualtat més alt de la UE-15 (6,9) pel que fa a la relació entre la renda mitjana del 20% de la població que la té més alta i el 20% que la té més baixa. La fallida de l'Estat espanyol com a projecte plurinacional de sobiranies compartides i pactades amb respecte per la diferència, creïble (l'estudi sobre els efectes de l'evasió fiscal de The Tax Justice Network del novembre del 2011 situava Espanya en el 10è lloc dels països més defraudadors del món) i solvent (Espanya té un deute públic de 817.164 milions d'euros en el tercer trimestre del 2012, segons el Banc d'Espanya), fa que emprendre un nou projecte sols esdevingui una qüestió vital i urgent. De camí cap a un nou període constituent i l'estat propi, calen aportacions de gairebé tothom, vocació de majories i respecte per les minories. La política i la societat civil en moviment agafades de la mà per assolir democràticament una majoria social a favor de la independència i que se'ns reconegui internacionalment com a subjecte polític amb sobirania plena.

Amb el xoc de legitimitats servit, el tauler de joc a punt i la sensació de transitorietat cap a una realitat nova, ens cal preservar i reforçar les persones (l'ensenyament, la sanitat i l'acció social) i el país (la llengua, la cultura i l'economia), el múscul i l'os, treballant amb la unitat d'acció necessària de tot el catalanisme polític en allò que relliga les costures de la cohesió social. Si no, correm el risc de restar impassibles il·lusionats i fatigats a parts iguals veient com se'ns esmuny dels dits l'estat del benestar, la classe mitjana i s'esvaeix la possibilitat d'ascensor social i prosperitat mentre Catalunya es consumeix incapaç de garantir els serveis públics bàsics als nostres conciutadans.

És imprescindible no empobrir-nos èticament, econòmicament i nacionalment cada vegada més formant part d'un estat que ens escanya (la reducció del dèficit de la Generalitat pel 2013 ha de ser de 4.000 milions d'euros addicionals, un 2% del PIB de Catalunya i un 13% dels pressupostos pel 2012, per complir l'objectiu de dèficit de les autonomies, un 0,7% del PIB, tot i gestionar àrees tan sensibles a les retallades com ara l'educació, la salut i els serveis socials)i que espeternega si el poble català vol fer una passa endavant en exercici del dret a decidir. La defensa dels més fràgils i vulnerables als efectes la crisi dignifica el nostre esforç perquè per a ells no hi haurà futur nacional ni de cap altre tipus sense justícia social, igualtat d'oportunitats i equitat. Les persones i el país s'ho mereixen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.