Opinió

Ca montes

300 anys de Gibraltar

Si Gibraltar pot canviar hauran de convenir que nosaltres també

El 2007 la commemoració de la caiguda del Regne de València va obrir una etapa de records sobre les conseqüències de la Guerra de Successió i els tractats posteriors, que tan influeixen encara avui en el nostre país. És evident que totes les mirades, ací i fora, estan pendents del 2014 quan la commemoració de la caiguda de Barcelona coincidirà amb, esperem-ho així, el referèndum de la independència. Aquest 2013 que acaba de començar, però, té una commemoració clau també marcada en el calendari: la separació de Gibraltar de la corona espanyola. Serà concretament el 13 de juliol quan farà 300 anys que l'infame Felip V va signar el Tractat d'Utrecht, una part del qual consistia en el reconeixement de la sobirania britànica sobre “la ciutat i el castell de Gibraltar, junt amb el seu port, les defenses i fortaleses”. Des d'aleshores l'Estat espanyol no ha deixat de reclamar el canvi d'estatut polític de Gibraltar. Cosa que contrasta enormement amb la seua obsessió de negar el dret que tenim nosaltres a canviar el nostre estatut polític actual, que és fruit de la mateixa conjuntura històrica i dels mateixos pactes diplomàtics internacionals. Curiosament ha estat fa poc quan l'Estat espanyol ha estat més a prop d'aconseguir els seus objectius. Gran Bretanya va arribar a acceptar un acord de cosobirania, el 2002, segons que acaba d'explicar en un llibre Peter Hain, exministre laborista britànic. Però la intransigència proverbial de José María Aznar va fer estavellar-se l'acord finalment i poc temps després els llanitos, alarmats per la possibilitat de tornar a ser espanyols, van votar en un referèndum no vinculant en contra de qualsevol possibilitat d'acostament. Gibraltar continua sent així un recordatori de com es pinten els mapes i un qüestionament de les immutables raons històriques que tant agrada proclamar als espanyols. Perquè si Gibraltar pot canviar hauran de convenir que nosaltres també. I al final, una cosa i una altra, no tenen més remei que acceptar que només dependran de la democràcia i la voluntat dels pobles respectius. Per cert, i no és una anècdota curiosa i prou, la platja de Gibraltar es diu Catalan Bay...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.