Avui és festa
Llum de Nadal
Hi ha una possibilitat d'entendre com funciona: veient el documental ‘Cromosoma cinco'
La proximitat del Nadal aconsegueix estovar la musculatura emocional dels més tibats. Al capdavall, són festes que van especialment lligades a la percepció del pas del temps i això projecta una certa alarma íntima. Potser per això, a Les hores, Josep Pla feia la següent constatació: “La mesura del temps són els batecs del cor, i aquests moviments, amb l'acumulació de Nadals, perden força.” No ens penséssim pas, però, que aquesta manera freda de posar distància a les coses del món salvés el senyor Pla d'emocionar-se. Els que el van tractar, sobretot de gran, saben que en aquestes circumstàncies l'homenot era de llàgrima fàcil. És el problema de ser un sentimental enorme que va haver d'escriure volums i volums de prosa que, sovint, semblen murs de contenció per barrar el pas al sentimentalisme. El Nadal, a més, reclama creure en miracles i de Darwin ençà la cosa sobrenatural ha perdut molta credibilitat. I, amb tot, em consta que alguns escèptics recalcitrants ho deixarien tot si els fos donat de creure encara, com les criatures, en el peculiar metabolisme del Tió nostrat. D'això s'aprofitava Dickens abans, i la Disney ara. Aquests dies, però, hi ha una possibilitat d'entendre com funciona la llum de Nadal lluny de Betlem i en la vida diària de molta gent. Es tracta de veure el documental Cromosoma cinco, la història de l'Andrea, una nena prematura, preciosa i... diferent. Està afectada per la pèrdua d'una partícula del cromosoma cinc quan era un embrió. La minúscula lesió li va generar una síndrome poc freqüent coneguda com “el crit del gat”. Lisa Pram (mare de la nena) i la cineasta Maria Ripoll han treballat des de les entranyes d'una escola pública catalana per generar una història sense sentimentalismes que està amarada d'una llum poètica capaç d'il·luminar els pitjors desficis del cor. Una mare (fotògrafa professional) sap reconstruir la seva mirada per veure les deficiències de la seva filla i les del món que l'envolta amb la llum feliçment irreal que els físics més rigorosos, és a dir, els poetes, anomenen la llum de Nadal.
