ca montes
El senyor Bausset
Ens ha ensenyat moltes coses. Sobretot a estimar la llengua i defensar-la
Aquesta setmana, a l'edat de cent un anys, ha mort Josep Lluís Bausset, el primer dels maulets, l'“home subterrani”, segons l'afortunada expressió del seu amic Joan Fuster, un dels valencians més íntegres i dignes del nostre complicat segle XX.
Bausset ha viscut un segle lluitant per la dignitat dels valencians, per la nació i la llengua, per la cultura i el progrés. No ha estat fàcil, vistos els anys en què li ha tocat viure, però val a dir que ell ho ha fet sempre des d'una envejable coherència i rigor personal, coherència que molta gent en aquest moment tan trist li reconeixem en retre-li el nostre homenatge darrer.
És cèlebre, així, la resposta que va etzibar a un guàrdia civil estranyat que ell parlara com els paletos, o siga, en valencià. El senyor Bausset, sense perdre la calma ni per un moment, es va limitar a preguntar-li al guàrdia civil d'on era, i, en saber el nom del seu poble, li va respondre que a ell també li semblava curiós que un guàrdia civil com ell parlés la llengua que parlen els paletos d'allà. Mai no es va deixar trepitjar i pel que es veu la seua família va aprendre bé la lliçó: ahir mateix va retornar, plena de dignitat, el telegrama de condol que els havia enviat el president de la Generalitat. Perquè estava escrit en castellà.
El senyor Bausset ha estat un home molt honorable, que ens ha ensenyat moltes coses. Sobretot a estimar la llengua i defensar-la. Però també ha estat una persona de permanents i pedagògics gestos xicotets, d'aquells que fan canviar un poble. A l'Alcúdia, per exemple, els actes sempre han començat puntuals perquè, des de fa anys, si l'acte tardava a arrencar cinc minuts el senyor Bausset simplement s'alçava i se n'anava.
El Nadal passat vaig rebre una targeta de felicitació seua on deia: “Sóc un home de principis i no deixaré d'estimar-me la llengua i el meu poble fins que Nostre Senyor em lleve l'alè.” Targeta que signava amb aquell comiat tan característic, que ens ha acompanyat durant tants i tants anys: “Seu i de la pàtria.”
Tot un manifest.
