Poc marge de maniobra
No s'acaba d'entendre que sigui tan difícil per a les directives del PP i de CiU explicar a la seva respectiva clientela que, per tirar endavant i per fer bullir l'olla, han d'anar forçosament de bracet tot el que resta de legislatura catalana i espanyola.
Cada dia es fa més evident que l'aritmètica parlamentària espanyola ha deixat poc marge de maniobra política i cada cop més marge al ciutadà perquè protesti al carrer.
En la política la realitat és que el PP té majoria absoluta a Madrid i que a CiU li falten sis diputats per tenir la majoria a la cambra catalana. Una qüestió que importa molt poc al ciutadà del carrer que està cansat de rebre males notícies i de veure l'amenaça de la retallada al damunt del seu cap.
És difícil explicar el perquè del mercadeig i per què hi ha aspectes polítics que es poden bescanviar. Més fàcil d'entendre és que amb els temps que corren sigui lògic políticament que, mentre els nacionalistes de CiU convaliden amb els seus vots al Congrés dels Diputats el decret de retallades de Mariano Rajoy, el PP a Catalunya s'avingués a aprovar els comptes de la Generalitat pel 2012 i, en conseqüència, les retallades corresponents.
Pot semblar senzill d'entendre, encara que a l'hora d'explicar-ho davant els seus respectius electorats els és difícil signar un acord quan s'han llançat en el passat, i fins i tot en el present, els plats pel cap, sobretot en la negativa de CiU a la investidura de Rajoy. Una unió, un pacte, un Majestic 2, un acord etc. entre el PP i CiU queda tímidament encallat a l'hora d'explicar-ho amb naturalitat.
L'aritmètica va per un costat. El to espanyolista del Partit Popular, per un altre, i el to catalanista de CiU no acaba de definir el seu futur i els seus plans en el cas que no sigui acceptat el pacte fiscal.
És comprensible que el govern de la Generalitat no pugui acceptar entomar la crítica que Catalunya ha estirat més el braç que la màniga quan, per exemple, en aquests moments hi ha dos expresidents autonòmics del PP, Jaume Matas (Balears) i Francisco Camps (València), acusats de presumptes afers de corrupció o que, quan tot el país està amb l'aigua fins al coll, la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, vulgui abaixar impostos als seus conciutadans.
En el cas que hi hagi acords de conveniències entre el PP i CiU no passa res. Pitjor seria no explicar-los en la seva justa mesura o bé confondre el personal en temes que ara no toquen...
