ca montes
Pa ‘what'?
Si la pel·lícula ‘Pa negre' arribés a guanyar l'Oscar, vés a saber com
la presentarien
Pa negre ha fet un pas de gegant per a competir per l'Oscar al millor film en llengua estrangera. Ho farà representant la cinematografia espanyola però com a pel·lícula en llengua catalana, una primícia en qualsevol cas. Però si arribés a la cerimònia, i tant de bo que ho faça, ja veuríem com la presentarien.
Perquè això del premi al film en llengua estrangera ha donat molt de si els darrers anys allà a Hollywood. Quan el 1989 van nominar, per exemple, Lo que pasó a Santiago de Jacobo Morales, es va organitzar una notable polèmica sobre l'abast i el significat del concepte d'estranger. Per què? Perquè el film era porto-riqueny i els ciutadans de Puerto Rico tenen la nacionalitat nord-americana. O siga que els qui feien la pel·lícula eren nord-americans a tots els efectes, però com que el film era en espanyol eren alhora estrangers.
I a l'inrevés. Durant anys el Canadà només hi enviava films quebequesos perquè les pel·lícules fetes en anglès no hi podien participar. Cosa que donava peu a situacions ben gracioses amb notables independentistes quebequesos apareguent davant l'audiència com els veritables canadencs.
La complicació més gran, però, va arribar el 2002 quan l'Acadèmia va rebutjar un film palestí. Els palestins van posar el crit al cel recordant el precedent de Puerto Rico o el d'una pel·lícula acceptada de Hong Kong. I tres anys després, el 2005, Paradise now, de Hany Abu-Assad, va ser acceptada, cosa que va provocar una corrua de discussions: primer la van presentar com un film palestí però el lobby jueu va fer rectificar per a dir que era un film de l'Autoritat Nacional Palestina, definició que posava dels nervis al director, convençut que algú pensaria que l'havia filmat l'Abbas mateix. A l'hora de la veritat, durant la cerimònia, Will Smith la va presentar dient que era un film “dels territoris palestins”. I xim-pum.
Si hi arribem, doncs, ja veurem com ens presenten. Tot i que poc que importarà, perquè n'estic segur que la Passola ho deixaria universalment clar si li toqués replegar l'estatueta.
