Els efectes de la bonhomia universal

L'opinió pública políticament correcta s'esquinça els vestits quan veu els resultats del treball que el Centre d'Estudis d'Opinió ha fet i segons el qual la majoria dels catalans considera excessiu el nombre de persones vingudes d'altres països i en valoren l'impacte de forma altament crítica.

Considerar, però, que aquestes valoracions adverses són una manifestació de racisme –com han dit algunes transcripcions periodístiques que s'han fet d'aquests resultats– és una exageració.

Aquesta actitud és només el fruit d'un antiquíssim mecanisme de defensa territorial que tots els éssers vius –inclòs l'ésser humà– duen incorporat a la seva genètica, que l'han practicat al llarg dels segles i que encara el practiquen: no permetre que cap foraster alteri l'equilibri de l'hàbitat del qual obtenen la supervivència.

En les darreres dècades, però, el nivell de benestar de les societats més desenvolupades els ha permès despreocupar-se de les angoixes més primàries i destinar temps i esforç intel·lectual a demostrar que les han superat, que la germanor entre els integrants del gènere humà és universal i que les fronteres polítiques i geogràfiques són barreres abatibles.

“A bodes em convides”, devien pensar els administradors dels capitals, sempre obsedits per l'abaratiment dels costos, i els habitants del Tercer Món necessitats d'obtenir on fos els mitjans de supervivència personal que els seus corruptes governants els sostrauen.

El resultat és simple: mà d'obra barata arreu, bé sigui reclamant immigració aquí, bé sigui deslocalitzant produccions cap allí. Si quan tocava, els líders de l'universalisme políticament correcte ens haguessin empès a recordar qui som i com som en realitat i si, més enllà de les elucubracions intel·lectuals, s'haguessin preocupat de debatre com afrontar les conseqüències d'un mode de pensar massa optimista –o com fer-lo esdevenir realista– avui potser tindríem la sortida de la crisi més a prop i una població menys dependent dels recursos públics.

Gairebé sempre, la xenofòbia i el racisme els provoquen decisions governamentals poc reflexives.