Regeneració

Acostant-se Cap d'Any, he buscat per casa un llibre de l'historiador de les religions Mircea Eliade, El mite de l'etern retorn, amb el convenciment que hi trobaria referències als rituals relacionats amb la fi d'un període de temps i el començament d'un nou període. He trobat prou fàcilment l'exemplar, rebregat i subratllat fa més de vint anys, corresponent a una edició en castellà de butxaca (Alianza/Emecé). Hi ha, certament, un capítol dedicat al tema titulat La regeneració del temps, on he llegit que existeix arreu (en relació amb les cultures antigues) una concepció de la fi i del començament d'un període temporal fundada en l'observació dels ritmes biocòsmics i enquadrada en un sistema més ampli relatiu a les purificacions periòdiques (purgues, dejunis, confessió dels pecats, etc.) i a la regeneració periòdica de la vida. Mentre pensava en l'obvietat que, almenys en el món occidental, els rituals del Cap d'Any semblen haver-se reduït a una de tantes manifestacions del consumisme i la xaranga, he sentit una vibració estranya que m'ha fet recordar el motiu pel qual fa temps se'm va entravessar Mircea Eliade en saber que, de jove, va formar part de la Guàrdia de Ferro, un grup romanès feixista i antisemita emergit als anys trenta. Aquesta filiació havia quedat enrere quan va escriure sobre “l'etern retorn” i altres mites, però no puc deixar de projectar una inquietud sobre el pensament d'Eliade. El cas és que, deixant de banda el simbolisme dels rituals de l'any nou, m'he mirat les ungles dels dits grossos dels peus: s'estan podrint mentre en creixen de noves que les suplantaran. Des de fa uns anys, em passa un cop darrere l'altre. Un dermatòleg em va dir que és un “regal” d'un meu avantpassat. No he aconseguit esbrinar de qui he heretat l'etern retorn de les ungles dels dits grossos dels peus. No sé si he de pensar que és una estranya forma de putrefacció i regeneració del meu cos, però sóc conscient del fet que mai no els havia explicat una cosa tan íntima. Bon any i bones ungles.