Raons per anar a votar

“La rebel·lió més elemental expressa, paradoxalment, l'aspiració a un ordre”. Aquesta frase d'Albert Camus ens serveix per reflexionar sobre l'estat d'atordiment en què ens trobem els qui vam viure la fi del franquisme i vam rebre amb joia la democràcia i el sufragi universal. Podem haver estat transgressors, alternatius o esquerranosos, però sempre ha prevalgut la consciència que votar és un dret i un deure. Tenim la convicció que no fer-ho és –contràriament al que pensen molts– consolidar el sistema, perquè es refermen les regles del joc i fa que les persones que es dediquen a la política i han esdevingut professionals de la cosa s'oblidin de la humilitat i tinguin encara més tendència a la prepotència i al dogmatisme. Crec que va ser el mateix Camus qui va dir que el segle XX era el de les revolucions traïdes. Els qui recordem els anys de la Transició, en tenim prou exemples. S'ha d'evolucionar, ja ho sabem, però no a canvi de deixar pel camí les ideologies que un bon dia ens van suggestionar per l'interès col·lectiu. Malgrat tot, s'ha d'anar a votar a les eleccions catalanes, a les municipals, a les generals, a les europees, perquè ens hi juguem el panís. I si les opcions parlamentàries no ens fan el pes, podem votar en contra, ja sigui per equilibrar la balança o per opcions utòpiques que un dia esdevindran realitat. Hi ha formacions sense representació que estaria bé que tinguessin una oportunitat. No comparteixo l'opinió que l'abstenció tingui només la lectura del desencís i del descrèdit de la política. La decisió de no exercir el vot és renunciar a millorar la societat, és donar ales als polítics ambiciosos i trepes, és llençar la tovallola i pensar que res no canvia, quan tot està per fer i tot encara és possible.