Opinió

Posa’t unes Pons!

Fer-ho em connecta amb el passat d’una terra que segueix revolucionant la indústria tèxtil de casa

A Osor, poble de la comarca de la Selva, pots passejar pels seus carrers empedrats i deixar-te seduir per aquest viatge al passat. Allà és on tot va començar, quan Antoni Pons i Parramon decideix fer l’aventura de crear espardenyes com a calçat artesà, visionant que la feina ben feta és simbologia, essència i ànima. Simbologia perquè ja fa sis segles que agricultors i camperols utilitzen les sandàlies d’espart trenat amb molta vibra mediterrània. Essència perquè cosint a mà la sola de jute amb el tall, es garanteix l’excel·lència. I ànima, perquè des del 1946 l’empresa familiar aixopluga la tradició de crear aquest producte natural i artesanal, que continua el fill, Antoni Pons i Carós, posant-hi la visió internacional amb l’objectiu de captar el mercat francès i anar endavant. Un lideratge conscient que actualment, amb la seu ubicada a Girona, fa el net, en Jordi Pons i Oriell, seguint les tècniques de tradició centenària, amb materials d’alta qualitat i teixint el propòsit de l’empresa que aixopluga tres generacions amb passió, tradició i compromís. M’agrada que l’empresa Toni Pons tingui una història arrelada al meu territori i que comuniqui fidelitat en principis i valors, amb responsabilitat sostenible per seguir creant col·leccions i per col·laborar també en projectes socials. Un viatge de setanta-vuit anys amb una evolució de les espardenyes, adaptada a les necessitats del mercat, abraçant també el món del comerç digital, amb una web elegant i còmoda, per fer arribar aquest calçat arreu del món. El seu èxit passeja en vuitanta països diferents, entre ciutats cosmopolites, platges romàntiques i cultures asiàtiques, però el que més em satisfà és que aquell somni de crear espardenyes, que neix en un petit taller, encara està viu i ha crescut com a marca local de referent internacional. Puc ser dona executiva i necessitar sabates amb lli; puc ser jove que vesteix camisa de fil i portar calçat en reixeta; puc ser núvia i caminar amb falca alta blanca en ras; puc ser colla d’amigues que ballem amb sabatilles de teixit reciclat i puc ser l’home de la platja que em trec les sandàlies amb sivelles. Posa’t unes Pons! segons sigui el moment, és la meva proposta. Fer-ho em connecta amb el passat d’una terra que segueix revolucionant la indústria tèxtil de casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.