A la capital garrotxina disposem d’un recinte del qual traiem poc rendiment, en comparació amb el seu potencial. Em refereixo a la plaça de braus, l’equipament del centre que pot allotjar més públic (fins a 3.000 persones) i que està situat en un lloc tan estratègic i ben comunicat com és el puig del Roser, on també hi ha l’Arxiu Comarcal, la sala El Torín i l’Espai Cràter, a quatre passes del Firal. Descartada la tauromàquia, els usos que es podrien donar a la plaça de braus més antiga de Catalunya són un tema que de tant en tant plana sobre l’opinió pública o, si més no, en les tertúlies improvisades. Per exemple, en parlàvem uns quants espectadors a la sortida d’un dels espectacles del Sismògraf, celebrat aquest abril. A l’antic escenari taurí ja se n’hi organitzen, d’esdeveniments de caire lúdic i cultural, com és el cas de l’esmentat festival de dansa, però et queda la sensació que l’estem desaprofitant perquè la seva utilitat es veu limitada pel fet que és a l’aire lliure i per l’estat precari de les instal·lacions. Quan es comenta el futur de la plaça inevitablement s’arriba a la conclusió que l’ideal seria cobrir-la, com van fer a la de Tarragona, posem per cas. I en aquest punt arribem al cap del carrer: suposaria una gran inversió i ara per ara la reforma de la plaça no és una qüestió prioritària, no és una reclamació ciutadana, ni de bon tros. L’últim cop que algú en va parlar, si no recordo malament, va ser amb motiu de la campanya electoral de les últimes municipals i la llista que ho proposava no va aconseguir representació.

No obstant, si mai se n’obre un debat no es partirà ben bé de zero. L’any 2011, l’Ajuntament va aprovar un estudi –no sé si té la categoria d’avantprojecte– amb les línies mestres del que seria un recinte cobert multiús i d’estructura flexible per tal d’adaptar-la a esdeveniments de diferents formats, i ara fa dos anys es van exposar a l’Arxiu Comarcal onze propostes d’estudiants de darrer curs de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, totes agosarades: per exemple, en una de les maquetes s’hi preveia un vial per sota del recinte i en una altra es guanyava espai a còpia de retallar l’Arxiu Comarcal. Per tant, d’idees no en falten.