Lletra petita
Llegir obligats
“Fins i tot la criatura més insistent perquè li llegeixis un conte abans d’anar a dormir es pot convertir en un ésser esquerp amb al·lèrgia a la lletra impresa
Comentava un editor de llibres que una part molt important dels lectors es perd en l’adolescència. Hi ha una interrupció entre les lectures infantils i les adultes que l’aparició del totpoderós telèfon mòbil encara està agreujant més. I això que en literatura juvenil catalana l’oferta és monumental. Ja se sap que l’adolescència implica incertesa, descoberta, inseguretat i prendre decisions que no sempre són les més encertades. També és una etapa per qüestionar l’autoritat i buscar els límits, i mantenir el hàbits de lectura que s’han inculcat en la infància no és gens fàcil. Fins i tot la criatura més insistent perquè li llegeixis un conte abans d’anar a dormir es pot acabar convertint en un ésser esquerp amb al·lèrgia a la lletra impresa.
La família, evidentment, és l’espai natural on s’hauria de fomentar el gust per llegir i l’escola el lloc on s’hauria de consolidar. Llegir en família, però, ens resulta lògic només quan les criatures són petites. A partir de certa d’edat no se’ns acudeix fer-ho, i potser tampoc no seria una idea tan catastròfica. Així, alguns experts recomanen escoltar audiollibres en els trajectes compartits en cotxe, o destinar una estona del cap de setmana a llegir junts, cadascú el seu llibre. I, evidentment, visitar biblioteques i llibreries cada cop que sigui possible. En el cas de l’escola, ja sabem que no totes les lectures obligatòries atrapen els estudiants igual. Mentre un alumne pot quedar fascinat per un llibre clàssic de ciència-ficció, un altre potser s’estimaria més llegir la biografia de Messi o una novel·la romàntica. És evident que calen protocols i lectures obligatòries, però han de ser necessàriament homogènies? No s’hauria de donar la possibilitats als alumnes d’ESO de triar, com a mínim, entre deu o quinze possibilitats ben diferents, en funció dels gustos? Pot ser sí que seria feina extra per al professorat, però també seria una inversió de futur si s’esgarrapessin uns quants adeptes més a llegir, aquest hàbit tant a contra corrent del que aporten les pantalles: concentració en lloc de dispersió.
