Lletra petita
I aquest cop votin bé!
“La incompetència d’uns i altres l’embolcallen amb unes eleccions que, més que una festa de la democràcia, són una tapadora de la ineptitud per arribar a un acord
Amb la pífia dels pressupostos, en què tots els protagonistes es poden atribuir part del mèrit, ens llancem de cap a unes noves eleccions. La incompetència d’uns i altres en la negociació es vol embolcallar amb una convocatòria a les urnes perquè, suposadament, el ciutadà posi els punts sobre les is, perquè amb el seu bon criteri faci una tria entre bons i mals gestors i perquè atorgui la potestat de governar a qui realment s’ho mereix. En definitiva, perquè desllorigui el que han entortolligat els seus representants d’una manera demencial. Quina barra! I allò que es vol vendre com l’essència de la democràcia, el dret legítim de les persones a triar els seus representants, a ser partícips de la gestió pública, no és res més que un regal enverinat, una tapadora de la ineptitud d’uns i altres per acordar uns pressupostos que suposen la millora de les condicions de vida de moltíssimes persones.
I ens venen a dir que aquesta vegada hauríem de votar bé per evitar que una situació com aquesta es torni a repetir. I ens hem d’escoltar declaracions del tipus: “No es pot fer perdre el temps a la gent.” Quina gran contradicció! I és que, arribats a aquest punt, qualsevol anàlisi política del moment ha perdut tota mena de sentit. Ni Hard Rock ni punyetes. Aquí hi ha una responsabilitat compartida del govern i de l’oposició de prioritzar els tacticismes polítics quan es juga amb el pa i els serveis de la gent. Perquè se’ls vota perquè en aquestes circumstàncies estiguin a l’altura i executin la feina que tenen delegada com a representants públics. Perquè la complexitat aritmètica no és excusa per no trobar un consens ni tampoc un motiu per fer anar pel pedregar la legislatura. I s’insisteix en aquest missatge: i ara votin bé perquè si no serà pitjor. Una amenaça que l’únic efecte que té és incrementar les ganes cada vegada més extenses en l’electorat de quedar-se a casa. La desafecció política està justificada. Però és un luxe que no ens podem permetre. Perquè obre les portes al populisme. I a coses pitjors.
