Lletra petita
Lloret sacseja l’ACA
“El millor que pot fer l’ACA és assumir que, si la iniciativa privada compra una dessaladora, val més donar-li empara perquè és positiva i protegeix el sensible sector turístic
Entre les característiques del sector públic no hi ha l’agilitat. Garanties, terminis i també l’enquistament d’unes dinàmiques ancestrals que no es justifiquen ens fan resignar a una capacitat resolutiva mediocre, més accentuada com més gran és l’administració. S’acaba de comprovar amb l’avançament per la dreta que ha propinat el gremi d’hostaleria de Lloret a l’Agència Catalana de l’Aigua. A Lloret –també passa a Salou, i en altres localitzacions turístiques catalanes– s’han cansat d’esperar si l’ACA o la pluja tenen plans de rescat per a la temporada turística. Lloret té 120 establiments amb 40.000 places en oferta, dels quals pengen milers de llocs de feina directes i encara més d’indirectes. No té res d’insòlit que s’hagin llegit el decret de sequera i hagin aprovat la compra d’una dessaladora portàtil per mantenir operatives les piscines i enviar l’excedent d’aigua a la xarxa. Poden fer-ho –el decret no diu que no es puguin omplir les piscines si l’aigua és d’origen marí– i si el municipi es beneficia de l’aigua sobrant, tot són avantatges.
A l’ACA no li ha entrat bé la proposta. Algun motiu té si Lloret ha fet públic el pla abans de consultar-lo amb l’agència que gestiona un bé públic tan sensible com l’aigua. Però ara l’ACA té dues possibilitats, fer-se l’ofesa i girar l’esquena a una solució que no pot ser mai estructural però que pot ser útil en l’emergència, o bé empassar-se l’amor propi, assumir que la iniciativa de Lloret és positiva, acordar-la i fins i tot incentivar-ne rèpliques si ajuden a alleugerir la falta d’aigua. Negar-s’hi en nom de no fer diferències vorejaria la demagògia quan les retallades d’aigua en l’agricultura, ramaderia, indústria i sector de serveis ja no són les mateixes. D’acord, si a Lloret no hi ha piscines, tenen la platja a un cop de roc, però tampoc es tracta de regalar una campanya fàcil de desprestigi del sector turístic català als amics que governen Madrid, el País Valencià i les Balears, que presumiran que ells sí que tenen piscines. El dany a la marca a nivell global estaria garantit i mentre decidim si sí o si no, i si hi ha model econòmic alternatiu, el 12% del PIB i el 13% de llocs de feina que garanteix el turisme no són per fer-ne broma.
