Lletra petita
Decret a decret
“Les votacions al Congrés avançaran com serà l’any polític, menys enrocat per blocs del que es creia, més incert, decret a decret, i fins i tot si l’actual mapa arriba a final d’any
L’any polític acaba de començar i avui ja en tindrem un avançament del pedregar que pot esdevenir per a tothom, governs, partits que els donin suport i respectives oposicions. Tant si Sánchez i el PSOE se’n surten amb els decrets anticrisi i l’òmnibus sobre la justícia com si els retiren i refan, tots en patiran les conseqüències i s’hauran d’adaptar a la nova situació de votació per votació, decret per decret, mesura sanitària –com les mascaretes– per mesura, o pressupost per pressupost. Podrà semblar que els socialistes se’n surten incloent-hi que un jutge pugui paralitzar l’amnistia duent prejudicials al TJUE, però poca camisa ja els quedarà, als independentistes, abans que els retirin el suport. Tampoc no és gratuït per al PP, o per a Podem, veure com la majoria de la investidura s’esberla sense donar suport a mesures d’ajut social. Ni per als independentistes esberlar el bloc de la investidura abans i tot que l’amnistia comenci la recta final del tràmit i el debat parlamentari. Tots hi estan una mica lligats, uns més que d’altres, però alhora obligats a no perdre-hi bous i esquelles entre l’electorat que els va situar en aquest equilibri el 23-J passat. Per això s’albira que caldrà negociar cada decisió, i anar-se repartint els gripaus a menjar. Això sí, sempre es paeix millor des del govern.
Del decret a decret no se n’escapa Catalunya, amb un pressupost per aprovar, mesures severes sobre sequera i restriccions a decidir a la vista, i conflictes als dos sectors de l’administració que requereixen la majoria dels comptes de la Generalitat: salut i educació. Fins i tot la “tercera” gran administració, l’Ajuntament de Barcelona, amb l’alcalde encara despullant la margarida del pacte que li doni estabilitat. Per això el mapa polític amb què comencem l’any podria modificar-se, sobretot pel que fa a pactes i estabilitat, més i tot quan el taulell o les decisions es validin pels respectius electorats en les europees, amb el permís de la cúpula judicial, susceptible sempre de sacsejar el taulell en què juguen els altres.
